Sovint,
en els àmbits polítics ens omplim la boca amb paraules molt
necessàries en els temps que vivim, com acord o consens, però
sovint es queden sense sentit i passen a engrossir els llistat de
temes que tothom creiem que cal fer i que no es fan. Si ens cenyim a
la seva definició, Consens
és un terme que procedeix del llatí consensus
i que fa referència a l’acord
al qual s’arriba pel consentiment entre els membres d'un grup o
entre varis grups.
Una decisió per
consens, per
tant, és aquella que es pren gràcies a l’acord d’una majoria
però, a la vegada, tractant de minimitzar el nivell de conflicte amb
la minoria.
A
Tortosa el govern municipal està constituït per CiU, a qui els
tortosins i tortosines han escollit legítimament atorgant-los la
majoria absoluta. És ben cert, però, que aquest ampli poder es pot
administrar de diverses maneres i, segons el meu parer, s’ha de fer
amb generositat, com tot allò que es desenvolupa en l’àmbit
polític. Sense aquesta generositat malament administrarem les
nostres accions i els nostres esforços, per fer una societat més
justa, i equitativa.
En
el ple del 12 de setembre de 2011 a l’Ajuntament, el grup municipal
del PSC va presentar una moció per proposar que s’anomenés Centre
Cultural Ricard Salvat
el complex cultural que es construeix a l’edifici modernista de
l’antic escorxador municipal i seu del futur Museu de Tortosa. La
proposta va ser rebutjada amb els vots en contra del grup municipal
de CiU i amb l’abstenció del grup municipal d'Iniciativa. Tots dos
grups van argumentar que aquest tipus de propostes s’han de fer per
consens, i no a través d'una moció al Ple. Si realment hi hagués
hagut voluntat de consens, tal com ha fet en altres cops, la moció
hauria pogut arribar unitàriament al ple després de la junta de
portaveus. Per tant, era obvi que no hi havia aquesta voluntat de
consens per part de CiU.
La
gran paradoxa s'ha produït fa poques setmanes quan el regidor de
Cultura va informar als diferents grups que en uns mesos
s’inauguraria el museu de Tortosa i que ja ens farien saber el nom
del futur complex. Textualment va assenyalar que era una sorpresa que
oportunament ens comunicarien.
I
tant que ens hem quedat sorpresos i estupefactes després de la seva
defensa fèrria del necessari consens. I més quan fa pocs dies vàrem
conèixer a través de la premsa que el museu s’inaugurarà al
setembre i que es dirà Museu de Tortosa “Històric i arqueològic
de les Terres de l’Ebre”.
Un
cop més hem assistit a un fet repetit per part d'un govern amb
escassa lleialtat institucional cap als grups de l’oposició i
manca de voluntat de consens. CiU va excusar-se en un consens que no
ha practicat mai per no aprovar una proposta sorgida des de les files
socialistes i que era el reconeixement de Ricard Salvat, un dels
tortosins més il·lustres, amb una trajectòria molt àmplia i de
gran reconeixement internacional, compromès amb la seva societat i
el seu temps, democràtic, antifranquista i progressista.
Sovint
a l’hora de prendre decisions, es fa poc anàlisi. Cal recordar que
el gran complex de l’antic escorxador municipal és un obra
arquitectònica de primera magnitud de principis del segle XX de
l’arquitecte Pau Monguió; que respon al disseny arquitectònic
prototip del modernisme, similar a obres cabdals de la mateixa època
com l’Hospital de Sant Pau de l’arquitecte Lluís Domènec i
Muntaner, un dels millors conjunts de l’arquitectura modernista
catalana juntament amb l’Institut Pere Mata de Reus, obra del
mateix arquitecte, constituïdes totes elles per diferents pavellons
i recorreguts que formen tot un conjunt, on tot pot encabir-se i
sumar. En aquest cas el complex, destinat abans a escorxador i ara a
centre cultural, que inclou diversos pavellons com la Sala
d’Exposicions Antoni García, els serveis administratius de
l’IMACT, i que ara inclourà també el Museu
de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”,
amb els corresponents serveis, entre d’altres, de botiga i punt
d’atenció turística, per què no es podia dir Centre
Cultural Ricard Salvat?
La
nostra proposta continua sent vàlida. Ara més que mai, quan
la política ha perdut credibilitat, i quan la dedicació a les
tasques polítiques està absolutament desprestigiada, cal
generositat i cal consens i cal sobretot evitar el conflicte, per
respondre a les necessitats de tots i de totes; la política no ha de
ser confrontació. Ara més que mai, és just
i necessari el consens,
i que Ricard Salvat
sigui reconegut a la
seua ciutat, Tortosa, és més que mai, just
i necessari.
Enric
Roig i Montagut
Arquitecte
i regidor del PSC a Tortosa
