Hi ha
notícies que només apareixen en breus als mitjans de comunicació.
I de les que no se’n fan programes especials ni debats
extraordinaris. Hi ha notícies sobre les que els comentaristes de
capçalera de les ràdios o les televisions no se’n fan ressò. I
si no surten als mitjans, no existeixen per a la gran majoria de la
societat.
Personalment,
hi ha notícies que em treuen la son i normalment són aquestes, les
que no surten enlloc. Diversos estudis i informes (UNICEF, Creu Roja,
Síndic de Greuges, Federació d’Entitats d’Atenció i Educació
a la Infància ) posen de manifest l’alarmant augment de les xifres
de pobresa a Catalunya i, sobretot, l’impacte que aquest fet està
tenint en la infància a casa nostra, amb els índexs de desnutrició
infantil sense parar de créixer. Un de cada quatre infants no pot
fer ni una sola menjada al dia i, amb la retallada de les beques
menjador la xifra amenaça amb disparar-se. Famílies que fa dos anys
portaven els seus fills i filles a Eurodisney avui, després de
quedar-se sense feina i sense cap tipus de prestació, no els poden
donar de menjar. Estem en una crisi econòmica sense precedents, però
no tot és culpa de la crisi, és conseqüencia també de les
polítiques de dreta que venim patint els darrers dos anys a
Catalunya, amb l’aliança CIU-PP, que ens ha abocat a una crisi
social de conseqüències incalculables.
A
Catalunya es destina l'1% del PIB a polítiques de protecció a la
infància i la família, per sota de l'Estat (1,2%) i del conjunt de
la Unió Europea (2%). A la UE amb aquesta inversió s'aconsegueix
reduir el 37% de la taxa de pobresa, a Catalunya aquesta davallada és
només del 27%. Què vol dir això? Que no s'inverteix amb la
prioritat de fer de l'infant el centre de la política pública.
Exemples
en són l’eliminació de les prestacions per fills/es a càrrec; la
reducció de les beques menjador; l'increment de les quotes d'escoles
bressol, de música i de transport escolar; la supressió de
subvencions per fomentar activitats extraescolars i de lleure; la
reforma de la PIRMI, que ha afectat a 10.000 infants, i el
desmantellament del sistema públic de salut. La reducció
pressupostària no hauria d’afectar a la garantia de la igualtat
d’oportunitats en la infància.
És
vergonyós i indecent permetre que això estigui passant al nostre
país i que els culpables, la dreta, els poderosos, siguin presentats
com a herois. És indecent i vergonyòs que aquestes dades tan
demoledores no centrin el debat ni polític ni públic.
El
primer repte de la propera legislatura hauria de ser que cap xiquet o
xiqueta passés gana. Jo no em resigno, continuaré lluitant per la
justícia social, per la igualtat d’oportunitats i pels més
febles, pels drets de la infàcia.
Núria
Ventura
Primera
secretària del PSC de l'Ebre
