Aquests darrers
dies han estat demolidors per al nostre sistema democràtic. No tinc paraules
per descriure la ràbia, impotència, indignació i fàstic, que sento quan escolto
una a una les notícies de corrupció que dessagnen la nostra societat. Potser el
millor que ho definiria és el silenci. Estat de xoc podríem dir. Gürtel,
Bàrcenas, Pallerols, Noos, Palau de la Música, Mercuri, ITV, cal seguir?
Presumptes casos de
corrupció esquitxen a les màximes institucions i les màximes autoritats del
país després d’un degoteig constant al llarg dels darrers anys. President del
govern, Generalitat, finançament irregular de partits que ara ens governen a
Barcelona i Madrid, ajuntaments, empresaris de tota condició ... Quan les persones que dirigeixen un país no
tenen escrúpols per aprofitar-se i lucrar-se dels càrrecs que ocupen, agreujat actualment
pel fet d’estar immersos en una crisi econòmica de conseqüències catastròfiques
per a milers de famílies, no hi ha marxa enrere. Quan l’ombra de la sospita ja tapa la llum
dels qui serveixen dignament els nostres veïns i veïnes, cal un nou període constituent per regenerar
la nostra democràcia, cal un reset al sistema operatiu que ens ha permès
avançar els darrers 30 anys. Llei de transparència, llei electoral catalana,
finançament de partits, combat sense contemplacions contra la corrupció,
modernització sistema judicial, supressió d’administracions sobreres, reforç
del paper dels ajuntaments, clarificació de les seves competències i finançament
just dels ens locals ... Construir de nou des de baix, des dels municipis.
Nova manera de fer
i d’entendre la política. Nou compromís amb la gestió pública i més
participació per part dels ciutadans i ciutadanes. Si no ho fem, si no ens seiem
ja a definir-ho tot, si el sistema es manté en defensa de l’status quo, es tanca en si mateix o si es proposen només
operacions de maquillatge, el perill del populisme i el fanatisme ens
pressionarà per un altre costat i aleshores no tindrem escapatòria, ja no hi
haurà res a fer.
Els i les
progressistes, els i les que ens sentim d’esquerres, aquelles anomenades
antigament classes treballadores, hem de saber estar a l’alçada per liderar
aquest nou procés constituent, tenint clar que aquest no és només un procés de
partits polítics, sinó un pacte de ciutadania guiat per la pròpia ciutadania.
Perquè som els qui més ens hi juguem. Serveixin aquestes quatre ratlles per
renovar el meu compromís en la defensa d’aquests principis.
Núria Ventura
Diputada
al Parlament de Catalunya
*Article publicat avui al Més Ebre
