El 5 d'octubre passat es va publicar la dissolució del Parlament i la data de les eleccions autonòmi-ques. És a dir, que la cursa ja ha començat i una vegada més, els catalans i catalanes, haurem de decidir qui governarà la Generalitat els propers quatre anys. És hora de fer balanços i propostes de futur, i cadascun dels partits que concorrem a les eleccions fem i farem arribar als ciutadans els nostres missatges. Quant al PSC, a l’hora de fer balanç de l’actuació del govern Montilla, en dades objectives, la inversió realitzada en aquest darrers anys, tant en quantitat com en qualitat, sobrepassa de llarg la realitzada pels governs de CIU durant els més de 20 anys que van governar. Podria escriure una llarga llista de serveis i infrastructures en general, com la carretera d’Horta, la unitat de radioteràpia a Tortosa, escoles noves i ampliacions, centres d’atenció primària, la caserna dels bombers, la nova caserna del mossos, el tant esperat pont “Lo Passador” al Delta” i un llarg etcètera. Aquestes són dades objectives, i la prova és que CIU no s’atreveix a contestar-ho, es queden sense arguments i l'única cosa que poden fer és atacar el govern de la Generalitat culpant-lo dels efectes d'una crisi que és global, i festejar amb la idea de la independència, com si aquesta fora la solució a tots els mals. Però la realitat és tossuda. Les obres i inversions estan aquí, i més enllà de les coses més materials, també hem tingut, amb el president Montilla, una atenció que mai havíem obtingut abans. Per primera vegada s'ha escoltat el territori i se'ns ha defensat, com el que som, part de Catalunya. Només cal recordar el suport de CIU al transvasament de l’Ebre i el menyspreu als territoris més desfavorits, com la Terra Alta. Aquests darrers anys hem començat un camí cap a l’equilibri territorial real, no de paraules, i és cert, queda molt camí per recórrer, però també és indiscutible que s’ha començat a avançar en la bona direcció. Per primera vegada s’ha obviat si el cost d’una obra, com la carretera d’Horta de Sant Joan o el pont Lo Passador, es podia rendibilitzar en raó del nombre de les persones afectades, i s’ha tingut en compte el benefici i la qualitat de vida d’aquestes.
Ara, com deia al començament, els ciutadans de Catalunya, de l’Ebre, haurem de decidir si continuem aquest camí de progrés o si tornem a donar el volant de la Generalitat a aquells que sempre van conduir per les vies ràpides de Barcelona, sense preocupar-se, ni tan sols, d’incloure les nostres terres al seu full de ruta.
Dolors López Ortega
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya
