Diuen que 1.040 milions de persones s’incorporaran al mercat bàsic d’aliments els propers 10 anys, és a dir, cada cop hi haurà més persones que seran capaces de poder accedir als aliments bàsics al món. En conseqüència, cada cop es necessitaran més aliments, l’agricultura al món s’endevina aleshores ben clar que serà més que necessària, “imprescindible”, també aquí a Catalunya.
Diuen que aquesta demanda d’aliments creix i creixerà al voltant d’un 15% anual, a més d’algunes derivacions a conreus energètics, ara al biodiesel i en molt poc temps per a producció elèctrica a través de la biomassa. No és aleshores gens estrany que hi hagi països que avui ja no volen vendre cereals mentre no tinguin unes reserves importants i suficients, Rússia i Xina en són un bon exemple.
Tampoc resulta gens estrany que la Unió Europea s’hagi oblidat de l’obligat “guareix”. Lluny queden aquelles polítiques encaminades a produir menys per no produir estocs, i un error de gran magnitud ha demostrat ser la teoria del conseller personal de CIU i d’en Mas, senyor Sala Martin, que abanderava la idea que produir aquí aliments era malbaratar energia i aigua dient que“ ja els compraríem a països menys desenvolupats”.
Dit i entès tot això, sembla tota una paradoxa que els nostres pagesos cobrin tan barata la seva producció d’aliments. Com és possible que mentre la necessitat i la demanda creix i creixerà, en aquest món globalitzat, els nostres pagesos no es poden guanyar la vida per culpa dels preus?
La resposta és prou senzilla i complicada a la vegada. “L’especulació” és la resposta, sense cap dubte aquest és el gran problema. L’especulació és el gran problema d’aquest món globalitzat, no només per la nostra agricultura, sinó també per al mercat financer, per a mercat de les matèries primeres de tot tipus.
És aleshores necessari que la propera PAC, que s’ha de discutir en poc temps, recuperi les polítiques i mesures de control de mercat, al temps que asseguri els ajuts del primer pilar per als conreus que fem a Catalunya.
Cal estabilitzar i tractar al sector productiu com estratègic, aquest fet passa per assegurar les rendes als pagesos i pageses, aquest sector és avui ja vital, clarament estratègic i de futur, sinó a quin preu acabaran pagant els catalans els aliments que necessitaran?
El futur dels pagesos, també els catalans, es juga en breu a Brussel·les i comença per les properes eleccions catalanes. Si el govern que surti pot i vol influir a la discussió de la propera PAC ha de ser fort i influent, això de cap manera pot ni vol fer-ho CIU, abanderat de la política del peix al cove d’una volada no més lluny de Madrid.
El futur del sector primari passa per la visió de sector agroindustrial com un sector productiu. I tinc la certesa i la confiança que això ho farà un govern fort del PSC,. El problema està clar i la resposta també.
Joaquim Paladella Curto
Candidat pel PSC al Parlament de Catalunya i alcalde de Batea
