Tornem, si us plau, al món de les idees

És hora de tornar al món de les idees, me suggeria no fa massa dies una bona amiga. Sobretot aquells que des de fa un temps hem començat la nostra particular travessia del desert. Un món ideal, platònic si voleu, on tot és com hauria de ser. Faig aquesta introducció després de veure, amb preocupació, com en els darrers dies s’han produït una sèrie de fets que, al meu humil entendre, haurien de fer-nos reflexionar. Així ens assabentem de la sentència absolutòria per als inculpats de l’anomenat “cas dels trajes” mentre que paral·lelament s’asseu a la banqueta el jutge que va iniciar la investigació. El mateix jutge, que dies després, torna a ser posat en qüestió, en aquest cas per autoritzar la inhumació de fosses comunes de la Guerra Civil. Veiem igualment, que al sergent dels Marines dels EUA que ordena la matança de 27 civils indefensos d’Iraq (dones, nens i ancians), la pena que se li imposa és la degradació a soldat ras. I que problemes burocràtics i polítics impedeixen el tancament de Guantánamo, on centenars de persones (culpables o no) continuen esperant un judici per alguna cosa que ningú sap exactament què és. I ens passen per la memòria tantes i tantes notícies: el judici a Megaupload, el cas Del Castillo, el noi de Cambrils, els casos de corrupció que afecten a partits polítics, institucions, cases reials, Estats, Església …

I sobretot - deixeu-me frivolitzar - veiem com el jutge únic de competició no imposa cap sanció a un jugador del Reial Madrid després de trepitjar a un altre jugador del Barça, ja que ell no actua d’ofici. I tot això, només són algunes de les notícies que hem tingut l’oportunitat de seguir en la darrera setmana !!!

En fi, que ja ho diu la dita que el món n’està ple d’injustícies. De més quotidianes i de més llunyanes. En el nostre dia a dia o en el decurs de la història de la humanitat. Sempre ha estat així. És i serà. Tampoc no crec que la reforma avançada pel flamant nou ministre de Justícia serveixi per millorar, ans al contrari. Possiblement, el que ens hauria d’induir a certa reflexió és la repercussió social que tot això té, quan arriba a la ciutadania a través del continu bombardeig dels mitjans de comunicació, que per altra banda, en principi, es dediquen a fer la feina que han de fer.

I segurament convindrem que el missatge que es pot extreure de tot el que comentàvem no és massa edificant i m'atreviria a dir que fins i tot és perillós, més en els temps que corren. Car, com li pots dir a un noi de 7 anys que juga a futbol que una agressió a un rival queda impune. A un soldat de dit lleuger, que els danys col·laterals, és a dir els civils, són només estadístiques. Que els xoriços d’alt standing en realitat són omnipresents i formen part del paisatge. Que l’anomenat Estat de dret, que tant ens ha costat guanyar, sembla trontollar, quan queden en entredit els dos pilars sobre els que se sustenta, el legislatiu i el judicial. Tots tenim la nostra part de responsabilitat: el pare d’ensenyar al fill, el polític de guanyar-se la confiança del conciutadà, la premsa de no fer judicis paral·lels, el jutges d’impartir justícia i els caps d’Estat vetllar pel benestar dels seus “súbdits”. Potser sí, que va sent hora d’emprendre el camí que duu cap a l’essència del món de les idees.

Josep Pitarch López

1er Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de La Ràpita

Portaveu Grup Municipal del PSC