La política
que duu a terme el govern d’Artur Mas és una font d’inspiració
per al Govern de dretes de Madrid. O, potser millor, és el
laboratori perfecte per posar en pràctica les retallades en tots i
cadascun dels àmbits que ens afecten a les persones, ja siguin
prestacions socials, sanitàries, educatives, universitats,
copagament sanitari etc, i, fins i tot, en la reforma laboral.
Vet aquí,
qui ens ho havia de dir, la dreta nacionalista catalana de CiU és la
font d’inspiració de les receptes econòmiques per portar a la
pràctica les retallades, a gran escala, a tots els nivells, cosa que
augmenta les diferències entre les classes socials en favor dels més
afavorits i, trenca la cohesió social.
L’IRPF és
l’eina impositiva més igualitària, més justa: qui més guanya
més paga, i no com se’ns planteja des de la dreta, pagar en funció
del número de vegades que utilitzem un servei públic. Perquè
servei públic no significa malbaratar els diners de tots, com se’ns
vol fer creure. Servei públic vol dir que tots tenim dret a rebre un
mateix tracte, a la igualtat d’oportunitats, tenim dret a tota una
sèrie de prestacions que ens igualen a tots. Per això paguem els
impostos.
Tots
reclamem més diners si, però hauríem d’anar tots a una i
demanar allò que és nostre: un bon finançament, rebre pel que
paguem i, sincerament, ningú amaga que, amb aquest, l’escenari
hauria de ser molt diferent, però excusar-se sempre en Madrid per
justificar les retallades mostra certa incompetència per afrontar la
situació de crisi que estem patint. El nostre havia de ser el
“Govern dels millors”. Per què, de sobte, aquest mal finançament
s’ha convertit en l’eix pivotant de les retallades ? S’amaga
d’aquesta manera la incapacitat per saber gestionar bé, que entre
d’altres hauria de ser no emprar mesures que vagin en detriment de
les persones.
Què faríem
els Ajuntaments que des de sempre hem patit el mal endèmic d’un
mal finançament? Deixaríem d’atendre les persones, de donar
serveis, de fer poble.
Una de les últimes, de
fet tot esdevé tan ràpid que ja n’han sortit d’altres molt més
fortes, que potser ha passat desapercebuda és el cèntim sanitari en
els carburants. Sí sí, a Catalunya, 2,4cts./lt més, arribant ja al
màxim permès. Vist l’èxit, el govern de Madrid no tardarà en
donar més marge per apujar els impostos dels carburants. I així
anem fent de laboratori, ara les llars d’infants i anant sumant a
veure si estrenyem més encara. Quan s’acabarà?
Els passos
que hem donat enrere tardarem en recuperar-los, si mai els recuperem.
Sobretot cal dir clar que ja n'hi ha prou d'enganys dient-nos que
aquestes mesures són temporals. Ja li poden dir el nom que vulguin,
que els que ara no arribin, mai més podran arribar-hi, o sinó que
els ho pregunten als nostres joves.
Francesc J Miró Melich
Secretari d’Acció
Política PSC-TTEE.
