El malestar, les
pors i la desesperança que comporta la crisi econòmica, agreujades per les
polítiques d’austeritat marcades per la dreta majoritària a Europa i seguides
amb fe de conversos pels governs del PP i CiU, han avivat amb força el debat
territorial sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, del que no en són alienes,
temptacions insolidàries, habituals en els plantejaments polítics de la dreta,
que abonen la tesi de que sols ens en sortiríem millor.
Els socialistes, en
la millor tradició de l’esquerra federalista amb més de cent cinquanta anys
d’antiguitat, treballem per aprofitar el
moment i culminar el procés iniciat en
la transició, que té la fita més important amb l’aprovació de la Constitució de
1978. Una constitució que obria el marc de l’estat de les autonomies, però
sense prefigurar la foto final i que avui trenta-cinc anys després necessita
ser reformada, per passar d’un estat
federalitzant a un veritable estat federal, que millori l’encaix dels diferents
territoris , també de Catalunya, amb una clara millora del finançament ,
respectant el principi d’ordinalitat, o sigui que si Catalunya és la tercera comunitat quant
a aportacions a la hisenda estatal, sigui la tercera a l’hora de rebre recursos,
mantenint el principi de solidaritat entre territoris. Tot plegat significa
apostar per formar part d’Espanya dins d’una Europa federal, amb el millor
respecte als drets de Catalunya i sense trencaments ni aventures que ens
aïllen, en la millor tradició de l’esquerra catalana.
La reforma de la
Constitució per convertir Espanya en un veritable estat federal, passa necessàriament
per tot allò que fa referència a la reforma del Senat. El Senat, en el disseny
constitucional, es va preveure com una cambra de segona lectura, de composició
més conservadora que el Congrés, seguint el model britànic. Cal que sigui una
cambra territorial, com tenen tots els estat federals(EUA, Alemanya, Àustria…), que sigui representativa de les
comunitats autònomes i que tingui plenes competències legislatives en matèries
que les afecten directament.
Joan Sabaté Borràs
Senador de l’Entesa
pel Progrés de Catalunya
