Article de Francesc Miró, primer secretari del PSC del Montsià
N’hi ha per a estar contents i satisfets, el trajecte Tortosa-Barcelona en tren s’escurçarà, en temps, uns 20 minuts, curiosament els mateixos 20 minuts que s’escurçarà entre Tarragona-Barcelona. Ah! I només en dies laborables, no sigui cas que els nostres estudiants, el nostre futur, arribi massa aviat a Barcelona en diumenge, perquè els que van a Tarragona ja hi poden donar voltes i més voltes que aquests 20 minuts no se’ls estalviaran.
Assistim al debat sobre la pobresa al Parlament i, gran conclusió del govern i els socis d’ERC: que no s’aprovi allò que no es podrà complir; no fos cas que s’hagi de canviar la política econòmica afavorint als més necessitats. Ja va bé! Els rics que paguin poc, o gens, això sí d’una manera legal i acordada i les classes mitjanes i treballadores que paguin i paguin, els que puguin i els que no “ a la calle”. Mai més “maldit” si em perdoneu l’expressió i el joc de paraules.
Aquí tots hauríem de donar un cop de mà. Fins i tot el donen aquells, ara jubilats, que van comprar un segon pis com a inversió (els plans de jubilació de l’època), i en jubilar-se, poder-lo llogar i ajudar-se en la minsa pensió que cobren, aquests també es veuen obligats a resignar-se i rebaixen el preu del lloguer. Ara bé, els que més pisos tenen, els bancs i caixes, aquests desnonen i, a sobre, ni paguen a la comunitat i en molts casos es fan el ronso amb l’IBI, i ja ni en parlo de l’aigua i la taxa municipal d’escombraries.
Si que anem bé sí! I a tot això els dirigents del nostre país que si plebiscit, que si referèndum..., i aquells que ho volem d’una altra manera potser quedarem per al record. I dic potser, amb rebel•lia, perquè sempre he cregut en el diàleg i, si aquest es trenca, com és el cas, no em quedo amb la resignació, ajudaré a un canvi de govern a Catalunya i a Espanya d’una manera legal i acordada. I tinc clar quin és el meu espai i, també el de molta gent amb qui parlo: d’esquerres i no independentista que, per cert, pocs partits a casa nostra ho defensen amb claredat i no és un mèrit, és com ha de ser, clar i català
