Els dirigents històrics del PSC d'Amposta fan pinya al costat d'Antoni Espanya per aconseguir l'alcaldia 24 anys després

Joaquim Nadal presideix l'acte de reconeixement a totes les candidatures socialistes d'Amposta, que congrega un centenar de persones

Un centenar de persones han participat avui en l'acte de reconeixement a totes les candidatures socialistes que hi ha hagut a Amposta des del 1979 fins a l'actualitat. L'acte, força emotiu, ha evidenciat que els socialistes ampostins afronten els comicis municipals del 22 de maig vinent amb força i units en un objectiu comú, que el projecte que encapçala Antoni Espanya aconsegueixi l'alcaldia del municipi després de 24 anys de governs de CiU. “En una ciutat com Amposta en què els socialistes vam governar els dos primers mandats i i que ara portem 24 anys a l'oposicó, té el seu mèrit anar en una llista del PSC. Volia començar la campanya amb un gest d'agraïment, de reconeixement a tota la gent que han fet possible les diferents candidatures al municipi, pel seu treball i pel seu esforç”, ha remarcat el candidat i primer secretari del PSC d'Amposta, Antoni Espanya, que tindrà com a número dos en la seva candidatura a la diputada Lluïsa Lizárraga.

L'acte ha estat un èxit de participació, ja que hi han assistit pràcticament un 75% dels membres de les vuit candidatures socialistes durant aquests 32 any, que un a un han recollint un obsequi en agraïment a la seva tasca. Entre altres, presents a la sala hi eren els caps de llista Joan Gavaldà (1979), Josep Maria Simó (1983, 1987, 1999 i 2003) -va ser alcalde el 83-, Gabriel Perles (1999) i Antoni Espanya, que també va ser candidat el 2007. També s'ha recordat a Pere Margalef (1995) i a tots aquells que malauradament avui ja no hi són, així com a tots els que viuen fora del municipi. “Crec que el dia d'avui ha estat molt important per a nosaltres”, ha subratllat Espanya, que ha incidit en la cohesió del partit a nivell local i que afronta amb força il·lusió i optimisme un nou projecte per recuperar la posició que el PSC es mereix.

El president del grup parlamentari Socialista, Joaquim Nadal, ha presidit l'acte i també ha fet al·lusió al necessari reconeixement a un esforç que és molts cops poc visible “Crec que després de 32 anys de democràcia municipal en un procés que ha estat molt important i que jo n'he dit sempre la revolució més important de la Catalunya contemporània, reconèixer la gent que des del 1979 va portar el seu nom, el seu esforç, la seva vida, als projectes municipals de tot Catalunya i, en aquest cas, d'Amposta és un acte de justícia”, ha assenyalat, tot afegint: “Se'ls ha d'agrair i reconèixer la seva trajectòria i aportació, perquè és molt important que la gent se senti reconeguda, és un pas per humanitzar la política, situar-la al nivell dels sentiments i de la vida quotidiana. Per això crec que el company Antoni Espanya ha tingut una molt bona iniciativa, com es desprèn del dinar en què s'ha visualitzat un projecte col·lectiu per millorar Amposta”

CANDIDATURA MUNICIPALS 1979

Joan Gavaldà, Manuel Beltri, Pepita Bó, Rafael Hueso, Pere J. Salvador, Josaep Maria Simó, Francesc A. Barado, J. Vicenç Monfort, Eliseu Ventura, Domènec Talarn, Antoni D. Martínez, Josep Arasa, Sergi Fornós, Josep Tomàs, Joan M. Blanch, Francesc Codorniu, Joan Martos i Josep Espelta.

CANDIDATURA MUNICIPALS 1983

Josep Maria Simó, Joan Gavaldà, Manolo Beltri, Vicent Monfort, Josep Tomàs, Francesc Josep Miró, Joan Adolf Lleixà, Amadea Ferreres, Paco Guerrero, Dori Cruz, Juanito Roda, Domènec Talarn, Joan Sarrió, Alfonso Forcadell, Josep Ramon Roiget, Copérnico Betoret, Roberto Beltri.

CANDIDATURA MUNICIPALS 1987

Josep Maria Simó, Vicent Monfort, Amadea Ferreres, Lluís Garcia, Joan Adolf Lleixà, Manuel Méndez, Carlos Perales, Arcadi Segura, Francisco Guerrero, Pere Margalef, Maria Josep Cobos, Agustí Segarra, Rosa Maria Melich, Francisco Roda, Dolors Espelta, Domènec Talarn, Pere Castillo.

CANDIDATURA MUNICIPALS 1991

Josep Maria Simó, Lluís Garcia, Carles Perales, Alfonso Forcadell, Josep Tomàs, Amadea Ferreres, Arcadi Segura, Ramon Sogues, Pere Sánchez, Olívia Roig, Joan Adolf Lleixà, Joan Sarrió, Dolors Espelta, Ramon Roiget, Margarida Sales, Manuel Méndez i Manuel Beltri.

CANDIDATURA MUNICIPALS 1995

Pere Margalef, Lluís Garcia, Anna Tomàs, Arcadi Segura, Manel Beltri, Joan Adolf Lleixà, Martí Gavaldà, Dolors Espelta, Angelina Caballé, Josep Maria Simó, Agustí Segarra, Carles Perales, Margarita Sales, Juan Fresquet, Alfonso Forcadell, Xavier Betoret, Francisco Guerrero, Consol Garcia, Pere Castillo, Manolita Zaragoza.

CANDIDATURA MUNICIPALS 1999

Gabriel Perles, Josep Maria Monfort, Angelina Caballé, Francesca Valldepérez, Anna Tomàs, Josep Maria Simó, Dolors Espelta, Lupe Torta, Josep Lluís Moreno, Pere Castillo, Núria Pablo, Jose Manuel Izquierdo, Manolita Zaragoza, Manuel Rastrero, Rubén Perales, Adrià Calaforra, Martí Gavaldà, Esther Sales, Rosa M. Melich, Consuelo Garcia.

CANDIDATURA MUNICIPALS 2003

Josep Maria Simó, Antoni Espanya, Lluïsa Lizárraga, Josep Maria Monfort, Joan Ferré, Pere Montañana, Noemí Esquerre, Jaume Roselló, Pepa Cano, Dionisio Cano, Lluís Garcia, Júlia Gil, Joan Adolf Lleixà, Carme Franch, Anna Tomàs, Agustí Sebastià, Dolors Espelta, Víctor Gregorio, Núria Pablo, Joaquim Estellà.

CANDIDATURA MUNICIPALS 2007

Antoni Espanya, Lluïsa Lizárraga, Josep Maria Monfort, Joan Ferré, Pepa Cano, J. Manel Zaera, Montse Tomàs, Manuel Méndez, Ramon Sogues, Júlia Idiarte, Dionisio Cano, Jordi Giménez, Laia Gavaldà, Bàrbara Garcia, Pere Montañana, Júlia Gil, Josep Maria Simó.

RECORDS (Notes autobiogràfiques)

Vaig nàixer prop de l'aigua, del nostre estimat riu Ebre, a Flix (Ribera d'Ebre), el 12 de novembre del 1954.

De petitet, vaig assistir al parvulari de les monges de la Consolació, al convent que disposaven a la Plaça de l'Església, avui inexistent. Recordo el quartet que era la nostra aula menudeta i a la madre Agustina que era tota bondat i duia el mateix nom que la meva mare. Allí les primeres lletres, els primers jocs -el carrer de les punxes-, les primeres excursions a l'hortet de la comunitat i també recordo les primeres referències que feien a la casa i noviciat de Jesús.

També recordo un dia, potser el 1962 o 1963, en què la meva mare em va portar a Vinebre. Vàrem passar la barca d'Ascó i hi vàrem arribar caminant. Assistíem a un esdeveniment religiós teresià i recordo que la meva mare parlava d'un sacerdot fill de Vinebre, Enric d'Ossò, que va fundar l'ordre de les teresianes la casa i noviciat de les quals es trobava també a Jesús.

A Jesús vaig arribar-hi amb deu anys, el 1964, a estudiar becat per la Mutualitat Química de l'època, en règim d'intern al col·legi de la Immaculada que dirigia Mossèn Martorell i administrava mossèn Giner. Recordo el pati i l'eucaliptus majestuós, la bondat del senyor Puig que incansablement ens anava a rescatar les pilotes que ens queien al canal, la bonhomia del senyor Jaume que per les tardes ens atansava el carret del berenar.

Recordo els autobusos Ebro de color verd i morro llarg, i recordo les caminades dominicals fins al velòdrom on competien Mas, López Carril, Perurena... L'altre dia ho recordava tot esmorzant al bar d'Ester del mercat de Tortosa, en cordial conversa amb el jesusenc senyor Blasco.

I els amics, aquells que duus incorporats al rebost de la memòria: Adell i Galiana de Jesús; Segarra i Martorell de Tortosa; Ramon Valls de Roquetes, i tants altres que fa poc ens vàrem retrobar en l'emotiva celebració de l'aniversari del col·legi.

Després va vindre una nova destinació becada, la Universitat Laboral de Còrdova, cinc anys i una injusta expulsió per motius polítics, per lluitar pacíficament per les llibertats i la democràcia.

I molts anys d'experiència institucional com alcalde, diputat provincial i diputat al Parlament de Catalunya. Una trajectòria que m'ha dut a aprofundir en el coneixement del nostre territori.

Un territori on Jesús és un referent, on hi visc des de fa vuit anys, al Canalet, en el Camí Vell del Cementiri, on hi he arrelat el meu projecte de vida familiar, on he tingut l'oportunitat d'integrar-me en la seva comunitat viva i dinàmica, en el més ample sentit de la paraula. La comunitat educativa, escola de música, escola de futbol del Catalònia, el costumari i tans bons amics i coneguts.

En aquests darrers vuit anys he tingut la responsabilitat de dirigir i coordinar els serveis territorials de cultura i Política Territorial a les Terres de l'Ebre. Ara he acceptat presentar-me com a candidat a la presidència de la EMD de Jesús, com a contribució al funcionament, gaudi i millora de la vida col·lectiva del meu poble, Jesús. Ho faig amb il·lusió i amb la voluntat de treballar i col·laborar colze a colze amb tothom.

També ho faig, cal dir-ho, des de les vibracions que sento en evocar aquells records d'infantesa viscuts a Jesús i des de la implicació activa que he vingut mantenint ara amb el poble.

Antoni Sabaté Ibarz
Candidat proposat pel PSC a la Presidència de la EMD de Jesús

Canvi. Quin canvi!

Tothom busca la centralitat a l'hora de demanar els vots dels ciutadans per a poder governar. Sembla, doncs, que el normal seria que un cop obtingut aquest suport suficient s’apliquessin, el més aviat possible, polítiques per tal d’afavorir el màxim número de gent possible, i més en èpoques de forta crisi econòmica com la que estem patint.

És conseqüent treure el tram de l’impost de successions patrimonials per a les rendes més altes? O bé que aquells que estan en mútues sanitàries privades, que ara veuran un filó per pujar les quotes, puguin desgravar una part important de les mateixes sota el parany que així es descongestionarà la sanitat pública, cal dir que ara ja hi han serveis mèdics concertats a l'efecte.

Aquesta manca d’ingressos que es produirà com a conseqüència de l’aplicació d’aquestes mesures fiscals en qui repercutirà? . Sembla clar, en aquells que tenen menys recursos econòmics, en benefici dels que més tenen que pagaran menys impostos.

Ara bé, com que els impostos sembla que no els pujaran, pot semblar que en aquestes mesures anunciades tothom hi sortim guanyant, perquè si més no, no pagarem més. Doncs no, perquè s’afirmen retallades en la construcció d’hospitals, en la construcció d’escoles, amb el número d’agents de seguretat, amb el número de mestres, amb menys metges, en definitiva amb menys prestacions socials per a la resta de la ciutadania, perquè és clar, qui més té més pot pagar-se els serveis privats i, a més, li desgravaran.

Més d’una persona pensarà que encara és aviat per criticar el nou govern, res més lluny de la meva intenció, i més quant a un mateix no li han aplicat aquest principi. Només constato unes afirmacions fetes des del govern i amb la boca ben gran que diuen que ho faran i amb efectes retroactius des de l’1 de gener.

Francesc Miró

Alcalde de Godall i secretari d'Acció Parlamentària del PSC de l'Ebre

El PSC aposta pel jove advocat Gerard Gracià per recuperar l'alcaldia de Paüls

Es marca com objectius l'impuls al turisme i recuperar la convivència al municipi

El PSC de Paüls ha escollit Gerard Gracià com a candidat a l'alcaldia de Paüls prenent el relleu a Josep Gabriel, de qui n'ha ressaltat la tasca feta a l'oposició durant aquests quatre anys per preparar l'alternativa. El principal objectiu dels socialistes paülsencs és recuperar l'alcaldia per tornar al poble la convivència necessària per afrontar el futur conjuntament i sense fissures. D'aquesta manera, Gracià ha apuntat que un dels principals reptes que s'ha marcat és obrir la seva candidatura a les diferents sensibilitats que hi ha al municipi més enllà de les sigles del PSC, escoltar totes les veus i confeccionar plegats un projecte fort i engrescador que posicioni bé Paüls en la recuperació quan remeti la crisi. Per això, un dels principals eixos del programa de govern serà l'aposta pel turisme com actiu econòmic i generador d'ocupació. També ha apuntat que caldrà treballar per la millora de la via pública, el suport a l'agricultura i les polítiques adreçades a les persones.

Gerard Gracià Espinòs. Nascut el 1981, viu a Paüls i és advocat del Despatx Fornós de Tortosa. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, té estudis d'Economia. Ha treballat a la Secretaria d'Igualtat i Polítiques Socials de la UGT de Catalunya i ha estat també gestor de valors, entre altres.