La crisi ens toca a la porta

Estem davant d’una crisi econòmica, potser la pitjor de les que hem passat en molt de temps. Ara tots estem buscant un culpable, que si el govern, que si la banca, que si l’empresari i, fins i tot, el treballador. Tots hem de ser conscients que en moments de crisi toca estrènyer el cinturó. L'altre dia vaig escoltar unes declaracions que deien que molts empresaris veuen perillar el seu patrimoni personal. Sense pretendre ficar-los tots al mateix sac, els vull recordar que el patrimoni personal l’han fet a través dels beneficis empresarials, que quan hi ha grans guanys no se’n recorden que a l’empresa també hi han treballadors que s’esforcen cada dia, i no conec almenys aquí, cap empresa que en moments de bonança faci una aportació als seus treballadors d’aquests beneficis. I dins de l’empresariat hi ha de tot, aquell que dins del seu patrimoni té cotxes de luxe que costen el salari de 8 o 10 anys del sou d’un treballador del comerç i d’altres que fan grans esforços per mantenir els llocs de treball a l'empresa.

Per tant, en moments de crisi, com també en temps de bonança, cal fer els esforços necessaris, si bé és cert que qui realment pateix la crisi és aquell treballador que perd el seu lloc de treball i també molts dels treballadors autònoms que es queden sense cap tipus de cobertura.

Ara no és l’hora de buscar culpables, sinó de buscar solucions i així ho està fent el govern, tant l'estatal com l’autonòmic, que ens agradaran més o menys, però aquestes mesures donaran els seus fruits durant aquest any i són molt importants. Voldria destacar la mesura adoptada pel govern estatal per poder contractar als treballadors aturats i que l’empresari es pugui beneficiar de descomptes de les quotes de la seguretat social, crec que és una mesura molt encertada. Per cert, no es pot comparar amb la que va presentar la CEOE per abaratir l’acomiadament a 20 dies. Amb l'augment de l’atur sembla una bogeria voler abaratir l’acomiadament.

Si la crisi fóra una habitació és segur que entraríem per una porta, i no perdríem massa temps en penjar les culpes a qui l'ha oberta. El que és segur és que sortirem de la crisi, però també que ho farem per un altra porta, és a dir, les coses no seran com eren. Seria un error esforçar-nos per recuperar el mateix model econòmic que ens ha portat a la situació actual, especialment amb els efectes perversos “del tot s'hi val, mentre jo guanyi diners”.

Finalment la meva reflexió és que no es pot ser neoliberal quan les coses van bé i tocar la porta de l'Estat quan van malament. Aquesta filosofia del que cal és menys Estat i més mercat s’està ensorrant i el que hem de fer és construir una societat que garanteixi la igualtat, la justícia i els drets de les persones, on l'administració reguli el mercat econòmic i financer. Si no ho fem així, posarem en perill el nostre model de convivència.

Maria Beltran
Alcaldessa de Tivenys i diputada provincial pel PSC