Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha debatut dos temes importants per al conjunt de Catalunya i també per a les Terres de l'Ebre. Dimecres es va aprovar la primera Llei d'Educació Catalana, una eina, com diu la diputada socialista, Núria Ventura, fonamental per a millorar el nostre sistema educatiu que té com a objectiu tenir els ciutadans més ben formats, reduir el fracàs escolar, incrementar el nombre d'alumnes que segueixen estudiant després de l'ESO, mantenir la cohesió social i cultural, i millorar la motivació dels mestres i professors, objectius que conduiran a una millora del nostre sistema educatiu. Aquesta llei, tal com assenyala Ventura en el post anterior, és un reconeixement a l'escola pública, una escola inclusiva, laica, plural i gratüita, en un sistema fort i de qualitat.
Dijous entrava al ple del Parlament la iniciativa legislativa popular (ILP) per la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament, impulsada per la Plataforma Som lo que Sembrem, que no va superar el debat a la totalitat, ja que el ple va aprovar per 95 vots a favor, 35 en contra i una abstenció les esmenes de retorn que hi van presentar entre altres el PSC.
Pel PSC, l'encarregada de defensar la posició va ser Caterina Mieras, que va agrarir la iniciativa de la plataforma perquè ajuda a reflexionar, debatre i aprofundir sobre una temàtica controvertida. La diputada va assenyalar que des del PSC s'està d'acord sobre el fet que cal garantir els drets dels agricultors, dels que han fet l'aposta per una agricultura ecològica o convencional, i dels que volen sembrar blat de moro, genèticament modificat i, per tant, el que cal és garantir la convivència d'aquests dos tipus de conreu. Per aquest motiu, Mieras va assenyalar que calia tenir en compte que la iniciativa parlamentària presentada demana prohibir el cultiu, en qualsevol de les formes possibles (cultius extensius, intensius, a l'aire lliure i en hivernacle) de qualsevol matèria vegetal que hagi estat modificada genèticament. Un camí que segons la diputada no és el que cal seguir, ja que el progrés científic no es pot aturar, i la prohibició que implica la iniciativa, no deixa de ser un intent de posar límits a l'expansió del coneixement científic i la seva aplicació pràctica. "Catalunya ha estat sempe al costat de la ciència i a favor de la seva aplicació al benestar de les persones", va apuntar Mieras.
La diputada va argumentar que l'agricultura catalana es caracteritza per la seva gran diversitat de cultius, que no es fonamenta en el cultiu d'espècies genèticament modificades sinó en la qualitat més que en la quantitat. Per això, va assenyalar que des del grup socialista es defensa per a Catalunya un model agrari fonamentat en la producció d'aliments de qualitat, segurs i saludables, un model respectuós amb el medi ambient i que sigui capaç de conciliar les diferents formes de conreu existnes, per la qual cosa va instar a garantir una adequada coexistència de conreus, garantint la protecció d'unes i altres varietats, no prohibir-les.
Mieras també va fer referència a que una eventual aprovació del Parlament que considerés Catalunya com a territori lliure de conreus transgènics no tindria efectes jurídics, atesa la normativa europea vigent.
La diputada també va emfasitzar molt que no es vol eludir el debat, sinó que es vol situar en una perspectiva objectiva i realista, "que ens permeti avançar amb fermesa i segurat cap a un futur millor" i que per aquest motiu admetre a tràmit la iniciativa presentada obriria unes expectatives en el sentit de la prohició amb la qual el grup socialista no hi està d'acord.
Una reflexió que comparteix també el diputat socialista i alcalde de Batea, Joaquim Paladella, representant del PSC a la comissió d'agricultura, que va assenyalar que el debat queda obert i el grup socialista està disposat a parlar-ne i debatre'n per a buscar les millors decisions en un camp en què s'ha de ser rigorós i, sobretot vigilant.
