Faig referència amb aquest títol a l'escola republicana, per recordar el gran esforç que es va fer en aquell temps per una educació de qualitat, un esforç que hem de tornar a fer, tots i totes, per situar el nostre sistema educatiu allà on li pertoca. Els temps han canviat, no estem a l'any 36, però tampoc al 84 ni al 97. La nostra societat ha canviat molt, és completament diferent, i l'escola ha hagut de suportar grans canvis i afrontar reptes cabdals aquests darrers anys quasi en solitari. Aquesta setmana hem aprovat al Parlament, la primera Llei d'Educació Catalana. Una llei de país, una llei de consens. Una eina fonamental per millorar el nostre sistema educatiu. Ara, cal aplicar-la bé. Es tracta ara de sumar esforç i energia. Mestres, professors, alumnes, pares, mares, administracions, polítics, mitjans de comunicació ... la feina és compartida, cadascú ha d'assumir les responsabilitats que li pertoquen. Tot canvi però, genera reticències i, per tant, el camí no serà fàcil.Els objectius són clars: tenir ciutadans més ben formats, reduir el fracàs escolar (no podem seguir amb quasi un 30% d'abandonament dels estudis abans d'obtenir el graduat d'ESO), incrementar el nombre d'alumnes que segueixen estudiant després de l'ESO, mantenir la cohesió social i cultural, millorar la motivació dels mestres i professors. En definitiva, una millora del nostre sistema educatiu.
Avui no és suficient saber llegir i escriure, cal evitar també l'analfabetisme digital. Avui no és suficient tenir escoles públiques, cal que siguen de qualitat. Avui no és suficient no discriminar, cal formar xiquets i xiquetes en els valors de la democràcia, el civisme, la ciutadania, la solidaritat. Avui no és suficient l'aprenentatge de català i castellà, cal dominar llengües estrangeres. Educar no és només transmetre coneixements, també cal transmetre valors, capacitat de comprometre's, d'assimilar canvis, resoldre nous problemes.
Volem amb aquesta llei que les famílies participen més en la vida escolar i en l'educació dels més menuts, que els centres tinguen més autonomia (han de poder desenvolupar el seu projecte educatiu amb personalitat pròpia i amb els recursos necessaris, han de poder adequar l'oferta educativa a les necessitats específiques de l'alumnat i de la zona on es trobi), que els mestres i professors estiguen més motivats i més reconeguts social i econòmicament, que tinguen una formació continuada i més possibilitats de promoció professional. Volem introduir un sistema d'avaluació permanent a disposició dels centres per millorar-ne els resultats. No busqueu en aquesta llei ni com s'ha d'organitzar un centre, ni una plantilla d'horaris escolars, ni res que s'assembli a un conveni laboral.
La Llei és un reconeixement a l'escola pública, una escola inclusiva, laica, plural i gratuïta, en un sistema fort i de qualitat. Orgull i responsabilitat, afirmació i reconeixement, equitat, igualtat i excel.lència, compromís i responsabilitat, sommis, esperances, il.lusions .... EDUCACIÓ.
Núria Ventura Brusca
Diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa d'Ulldecona
