El senador de l'Entesa ha defensat la seva aposta per un model en què la demanda s'ajusti als recursos amb estalvi i reutilització i denuncia que PP i CiU mantinguin la seva defensa dels transvasaments
El portaveu adjunt de l'Entesa, Joan Sabaté, ha presentat una moció al Senat conseqüència del debat que va tenir amb el ministre Arias Cañete en la darrera sessió plenària en què proposava que es consideri la política de l'aigua com una política d'estat amb el màxim consens polític i territorial, i que es fonamenti en el nou Pla Hidrològic en la gestió de la demanda, impulsant l'estalvi i la reutilització, així com limitant el consum als recursos disponibles en cada conca hidrogràfica.
També subratllava aquesta moció que s'exclogui de la futura planificació qualsevol previsió de noves transferències de recursos entre conques i es completi el pla de construcció de dessaladores, iniciat per l'anterior Govern, per a situacions de necessitat que precisin l'aportació de recursos addicionals.
Per últim, Joan Sabaté incloïa en la seva moció que es garanteixi que els Plans de Conca i el Pla Hidrològic s'ajustarà a la Directiva 2000/CE del Parlament Europeu i del Consell, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.
Joan Sabaté ha lamentat que el PP hagi votat en contra (excepte els aragonesos, que s'han abstingut) i que CiU s'hagi abstingut "perquè demostra que la dreta segueix pensant en tornar al consens del 2001 que va donar lloc al Pla Hidrològic Nacional, com ha dit el propi portaveu avui del PP". També ha subratllat que CiU es negui a excloure tots els transvasaments, "perquè estan pensant en el transvasament del Roine, a pesar que els informes determinen que no és viable".
Respecte a l'abstenció del grup Socialista, Sabaté ha assenyalat "que no respon a que estiguin a favor dels transvasaments, perquè els socialistes compartim la política que fixa la Directiva marc de la UE en matèria d'aigües, com ha expressat el portaveu socialista avui. Aquesta política estableix que la gestió de l'aigua s'ha de fer des de la proximitat, des de la pròpia conca hidrogràfica, una directiva que, per tant, exclou la previsió de transferències entre conques"
