Article d'Antoni Sabaté Ibarz, membre de la Junta Veïnal de Jesús en representació del PSC, i portaveu del Grup Municipa
Una de les primeres mesures adoptades pel primer govern presidit per J.L. Rodríguez Zapatero, l’any 2004, fou la derogació del PHN -Pla Hidrològic Nacional- i el transvasament de l'Ebre que s'hi preveia.
Amb la Llei reformada, basada en la Nova Cultura de l’Aigua, es va preservar una clàusula addicional que obligava a la redacció, en el termini d'un any, del PIPDE -Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre- i la posterior execució de les corresponents obres.
El PIPDE va representar i representa una importantíssima inversió en el nostre territori, tan des del punt de vista econòmic -més de 350 milions d'euros-, com des del punt de vista ambiental: descontaminació del pantà de Flix; indicadors ambientals en el riu; aportació d'aigua dolça a les badies del Delta; restauració de la Bassa de les Olles a l'Ampolla; filtres verds; regeneració del bosc de ribera; centres d'interpretació, i altres actuacions.
Les obres de descontaminació del pantà de Flix van derivar en el que s’ha anomenat "Pla de Restitució Territorial", un Pla que ha de garantir l'abastiment alternatiu d'aigua, riu avall, a partir de Flix, en l'hipotètic cas accidental de dispersió d'elements contaminants durant les obres de descontaminació. Aquest Pla fou objecte d'un conveni entre Aquamed -Aguas del Mediterráneo-, empresa pública depenent del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí del Govern de l'Estat i l'ACA -Agència Catalana de l'Aigua- del Govern de la Generalitat. Aquamed licitava i finançava les obres amb Fons Estructurals Europeus, majoritàriament, i l'ACA redactava projectes i es feia càrrec de les expropiacions dels terrenys que poguessin estar afectats per les obres.
En aquest Pla de Restitució Territorial, amb prop d’una cinquantena d'actuacions, s'hi va incloure l'obra anomenada Projecte Constructiu de l'equipament dels pous de S. Bernabé, nou dipòsit i connexió al dipòsit de Jesús (Tortosa), amb un pressupost de licitació d’1.211.516 euros i una adjudicació de 913.250 euros, que va recaure en l'empresa Constructora de Calaf, SA. L'expropiació dels terrenys afectats ascendia a 1.937 euros. Aquesta adjudicació es va dur a terme el juliol del 2011 i les obres haguessin hagut de finalitzar el febrer de 2012.
Si aquest termini s'hagués complert, a Jesús no hauríem tingut el problema de terbolesa a l'aigua amb els dies de restriccions que vàrem patir i s'hagués pogut estalviar o posposar la bona obra d'interès estratègic, cal reconèixer-ho, com és la interconnexió amb la xarxa de Ferreries i que ha representat al voltant de 100.000 euros d'inversió en moments d'evident dificultat econòmica.
I per què no s’ha complert els terminis i les obres no han començat fins ara? Perquè la Generalitat, mitjançant l'ACA, no va fer els deures, no va resoldre les expropiacions per la irrisòria xifra de 1.937 euros. O sigui, que amb la necessitat de feina i inversió que tenim en el context de la maleïda crisi econòmica, 1.937 euros han paralitzat durant dos anys una obra de prop d’un milió d'euros. I això cal dir-ho i és censurable. Cada cosa pel seu nom.
Una vegada explicats els antecedents, cal que ens felicitem per l'inici de les obres. Unes obres que garantiran l'abastiment d'aigua a Jesús en quantitat i en qualitat.
Unes obres que tanquen un conjunt d'actuacions estratègiques com la reducció de fuites propiciada pel canvi de canonades i l'esmentada interconnexió amb Ferreries. Tot plegat dotarà a Jesús d'un excel•lent servei d'aigua potable que es caracteritzarà, com hem dit, per la qualitat, la quantitat, l'eficiència, l'estalvi i la seguretat.
Un servei de primera necessitat mol important per la qualitat de vida de les jesusenques i jesusencs.
Article publicat a la Veu de l'Ebre
