Article de Joan Alginet, tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Deltebre
La participació ciutadana com a garantia de qualitat democràtica. La participació ciutadana és un concepte que ha cobrat especial rellevància, no només en el món acadèmic, sinó que també com a part dels programes de govern a gairebé tot el món.
No obstant això d'estar en voga, la participació ciutadana és vista freqüentment només com un mecanisme per a fins concrets, i en conseqüència es corre el risc de banalitzar el concepte. En un món plenament globalitzat i que teixeix llaços d'aprofundiment democràtic amb el pas dels anys, l'arriscat no és establir procediments de participació política sinó just el contrari, no fer-ho. I l'administració municipal n'és la més pertinent en fer-ho, en aplicar aquests procediments, perquè en realitat és la més propera, la que separa en menor proporció representants i representats.
Sona xocant que determinades administracions que neguen el principi bàsic de poder decidir democràticament puguin tenir interès en establir processos participatius, perquè el representant públic ha tingut sempre reticències a compartir el debat i la presa de decisions en actors que molts s'han considerat que no tenen suficientment legitimitat per decidir.
Tot i que encara ens queda molt camí per recórrer és evident que s'han fet passos determinants en aprofundir la participació tot i que en el context que vivim, ara l'excusa és que no hi ha diners per “això de fer participar”. Una excusa sense cap fonament, perquè si alguna cosa de l'administració no costa diners és precisament el de poder escoltar i fer participar a la gent. Cal dir també que els governs d'esquerres han tingut sempre més sensibilitat en la participació i les han tingut sempre en l'eix de les seves propostes de govern, i el govern d'Entesa a Catalunya en va ser un bon exemple. A Deltebre hem posat en marxa experiments participatius que són del tot satisfactoris.
Quan vam arribar al govern, només teníem un òrgan consultiu en matèria escolar i que havia quedat en desús. Avui, no tant sols hem dinamitzat aquest ens que representa la comunitat educativa del municipi sinó que a més hem creat el Consell Municipal de Cultura i recentment el ple de l'ajuntament ha aprovat els estatuts del que serà el Consell Municipal del Comerç i el Turisme. Tres òrgans que tenen com a principal missió la voluntat d'escoltar als col·lectius implicats en el teixit educatiu, cultural, comercial i turístic, però a més pretén implicar-los en la presa de decisions i que les seves aportacions no siguin un brindis al sol, sinó determinants i vinculants. A mi personalment em satisfà profundament participar d'aquestes reunions, perquè la gent és clara, directa, aporten i construeixen critiques que ens ajuden a millorar. Veuria el mateix jo tancat al meu despatx que reunit amb vint o trenta persones vinculades al sector en qüestió ? A més percebo interès per part dels representants de les entitats, ganes de debatre, de preguntar..i creieu-me que veure òrgans municipals que funcionen i susciten interès m'omplen d'orgull però a la vegada d'una enorme responsabilitat de fer-ne un bon ús d'aquesta participació.
Per això ho tenim clar i ho seguirem impulsant, perquè malgrat el que es vengui a la televisió sigui el descrèdit, l'ofuscació i la corrupció política, als pobles hi ha una altra política, una altra manera de fer les coses que ni és notícia i pel que sembla tampoc ho serà en el futur.
