Article de Francesc Miró, candidat del PSC a l'alcaldia d'Amposta, que podeu llegir en el número de desembre de la publicació "Un Cop d'Ull"
El veí d’Amposta que ha vist com en els darrers anys el seu sou s'ha congelat o reduït (per no parlar dels aturats i d'aquells que ja no tenen ingressos per poder viure amb un mínim de dignitat)... El botiguer que cada dia ha d'obrir les portes del seu comerç i tirar endavant comptant només amb el seu esforç...El jubilat que cobra una pensió minsa i, a més, ha d’ajudar els seus fills a arribar a final de mes...Tots ells no es mereixen haver d'afrontar, damunt, una pressió fiscal municipal asfixiant.
No parlo d'opinions sinó de realitats objectives. Amposta és un municipi que té la mitjana més elevada de l'Impost de Béns Immobles (IBI), és a dir la contribució, del conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de les Terres d l’Ebre. Això és fruit de les pujades encobertes dels últims de 10 anys, amb prop del 100% d’augment. Podem reduir aquesta pressió fiscal desproporcionada? Sí, podem fer-ho i ho farem. Podem fer-ho, a més, sense afectar la qualitat dels serveis municipals, retallant despesa supèrflua perfectament prescindible en uns moments com aquests encara molt marcats per la crisi econòmica.
Com fer-ho? El canvi serè que proposo defensar és reduir un 10% l'impost de l'IBI a tots els ampostins i ampostines, així de clar. Això representa al voltant de mig milió d'euros. Podem fer-ho sense tocar ni un cèntim d'euro d'inversions socials però eliminant la despesa de 100.000 euros en gratificacions als càrrecs de confiança i de comandament de l'Ajuntament (fer bé la feina no necessita cap gratificació com sabeu tots aquells que treballeu de valent, cada dia, per poder sortir endavant). Així mateix, estic convençut que també podem estalviar en consum energètic dels equipaments municipals (si fem les auditories pertinents tal i com defenso); crear una central de compres per unificar tota la despesa corrent, entre d'altres mesures, i també que paguin els prop de 260.000€ que es deuen de contribució per Futuro Ciudad. Tenim camí per recórrer si hi ha una determinació ferma i rotunda en aquest sentit.
Amposta no és només un conjunt d'edificis articulats al voltant d'un nucli urbà. Amposta és, sobretot, els valors que assumim i exercim tots els ampostins i ampostines. Vull una Amposta on cap ciutadà quedi abandonat a la seva sort -que no hi hagi ningú sense un mínim d'ingressos econòmics- per poder viure dignament. Una ciutat lliure de pobresa, socialment cohesionada i que tingui uns serveis municipals d'excel·lència. Per fer-ho possible ara (ara, no d'aquí a un any) és el moment de treure el peu de l'accelerador impositiu i reduir la pressió fiscal municipal per aconseguir que els ampostins i ampostines guanyin així uns recursos econòmics que es necessiten com l'aire que respirem. Sense demagògia (dient que tot és senzill) però també sense afirmar -com sovint fa el govern municipal- que no hi ha alternatives a les retallades i a l'augment de la pressió fiscal perquè això tampoc no és veritat. Aquests diners públics que ara es destinen, entre d’altres, a gratificacions d'alts càrrecs i també els que obtindrem optimitzant els recursos i estalviant en despesa municipal, nosaltres els adreçarem a fomentar plans municipals d'ocupació, i reforçar les polítiques socials. Vull una Amposta sense aturats, i sense cap ampostí angoixat perquè no pugui arribar a final de mes. Un sol aturat (més encara en el cas que hagi esgotat ja tota la prestació per desocupació i no tingui ingressos per poder donar benestar material a la seva família) és una vergonya col·lectiva i un menyspreu a aquest somni d'una Amposta líder en benestar que nosaltres desitgem. Per fer-ho possible cal, també, un canvi serè.
