dimecres, 14 de setembre del 2011

El PSC rebutja la proposta del govern del Montsià de nomenar un gerent polític per al consorci de residus

El grup comarcal considera que aquest consorci ja té un equip tècnic potent que fa innecessària la figura d'un assessor
El grup del PSC al Consell Comarcal del Montsià ha rebutjat la proposta del govern, format per CiU i el PP, per tal que l'actual gerent del consell passi també a ser gerent-assessor del Consorci de Residus del Montsià. Segons ha explicat el portaveu del grup, Joan Castor Gonell, la proposta ha estat rebujada perquè els socialistes entenen que el consorci ja disposa d'un equip tècnic potent, d’un director i d’un plenari polític per portar a terme tot tipus de gestió que sigui necessària.
No veiem que faci falta la figura d'un assessor-gerent que només serviria per engreixar l'estructura del consorci”, ha exposat, tot afegint: “L'actual context econòmic i l'esforç que ja fan els ajuntaments i els ciutadans per soportar les despeses del Consorci ens han de conduir més aviat a reduir la seva estructura que no pas a ampliar-la”. Els socialistes, a més, han assenyalat que tenen dubtes jurídics sobre el fet que el gerent del Consell Comarcal pugui treballar en dos organismes públics.
La proposta del govern anava lligada a l'oferta que el PSC ocupés la vicepresidència del Consorci de Residus.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Moció de suport del PSC de Tortosa a la immersió lingüística

ANTONI SABATÉ IBARZ, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA A L’AJUNTAMENT DE TORTOSA, D’ACORD A L’ARTICLE 13 DEL R.O.M. PRESENTA PER AL SEU DEBAT AL PLE, LA SEGÜENT:

MOCIÓ

El 2 de setembre passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una interlocutòria en la qual insta al Govern de la Generalitat de Catalunya que en un termini de dos mesos canviï la llengua vehicular d'ensenyament, el català, tot obligant a incloure la llengua castellana com a llengua vehicular en el sistema educatiu de Catalunya.

Aquesta ofensiva contra el català, contra les escoles i contra el model d'immersió lingüística és una ofensiva contra la cohesió social al nostre país. Tot el que sigui afluixar en la defensa, enaltiment i promoció de la llengua catalana, que és la que es troba en minoria en l'espai públic, és afeblir les possibilitats del català.

Cal tenir en compte que el Tribunal Constitucional va avalar la immersió lingüística a les escoles catalanes, l'ensenyament en llengua catalana com a vehicular d'ensenyament. A més, el model d'immersió lingüística de Catalunya ha estat qualificat internacionalment com excel·lent, essent objecte d'estudi per a la seva implementació en altres països. 
 
D'altra banda, no és cert que l'actual model no tingui en compte la llengua castellana, ja que aquesta és objecte d'ensenyament en totes les escoles de Catalunya, com tampoc no s'adiu a la realitat que el fet que la llengua vehicular a les escoles catalanes sigui el català comporti que els estudiants escolaritzats a Catalunya desconeguin la llengua castellana, ja que les diferents avaluacions han demostrat que pràcticament hi ha el mateix domini de la llengua castellana per part de l'alumnat català que pel d'altres comunitats de l'Estat espanyol. Per tant, s'ha demostrat que el model d'immersió permet el coneixement de les dues llengües oficials en acabar l'ensenyament obligatori, afavorint la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.

Aquesta situació, a més, no afectarà només a la immersió lingüística sinó a tot el model escolar de Catalunya. És per això que cal , ara més que mai, que tots els partits polítics s’uneixin, sense que donin peu a un conflicte innecessari entre el català i el castellà, tal i com està fent el Partit Popular, volent desmuntar un model educatiu completament efectiu i vàlid, emparant-se en la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i crescut per les seves expectatives a les properes eleccions generals.


Atès allò exposat, elevem al Ple de L’Ajuntament de Tortosa la següent,

PROPOSTA D’ACORD:
Primer: Mostrar el nostre suport a la defensa del model d'escola catalana, un model que fa molts anys que està vigent al nostre país i amb un gran consens a la nostra societat, valorat de forma excel·lent en l'àmbit internacional. 

Segon: Recórrer la resolució adoptada pel Tribunal Superior de Justícia imoure tots els instruments jurídics, polítics i institucionals per defensar l'actual model. 

Tercer: Instar a tots els partits polítics a unir-se en defensa de la llengua catalana.

Quart: Comunicar aquests acords al govern de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

EL PSC D'ULLDECONA DÓNA SUPORT A LA CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE L'ESCOLA EN CATALÀ

Aquest dilluns, 12 de setembre, a les 19'00, la Plataforma Som Escola, formada per entitats cíviques i educatives, promou arreu de Catalunya una concentració davant de tots els ajuntaments del país en defensa de l'escola catalana i sota el lema "Per un país de tots, l'escola en català". Des del PSC d'Ulldecona donem suport a la mobilització i fem una crida a la participació en la mateixa per tal de defensar el model d'immersió lingüística de Catalunya, que ha estat la base de la construcció d'una país cohesionat com el nostre. Amb aquest mateix objectiu, el grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Ulldecona ha estat l'únic grup que ha presentat aquesta setmana una moció al ple del consistori que serà debatuda el proper dimarts en sessió extraordinària. Segons la portaveu socialista a Ulldecona i Diputada al Parlament, Núria Ventura, "hi ha qui vol crear problemes on no n'hi ha, l'actual sistema educatiu català en relació a la immersió lingüística és la base per tenir un país cohesionat i amb igualtat d'oportunitats, no podem permetre que ningú se l'apropiï i tampoc que ningú des de la dreta més rància vulgui trencar-lo, sigui a base de sentències per part del Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el propi PP, amb qui governa CiU, amb el recurs que té ionterposat respecte a la Llei Educació de Catalunya".

divendres, 9 de setembre del 2011

ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA. UNA REFORMA CONSTITUCIONAL NECESSÀRIA

El ple del Senat va aprovar definitivament dimecres 7 de setembre la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Ha estat una reforma que ha aixecat molta pols, degut en bona part al context de crisi financera i econòmica que estem vivint els darrers quatre anys.

Aquesta reforma de la Constitució ha estat necessària i inevitable. Es pot argumentar en contra tot el que es vulgui, però la responsabilitat política ho feia inexcusable. El mes d’agost hem viscut unes turbulències gravíssimes en l’economia mundial i especialment en els mercats del deute, que ha afectat especialment a la Unió Europea i concretament a alguns països com Espanya i Itàlia. La intervenció del Banc Central Europeu ha estat important per poder suportar la pressió i evitar el risc de caure en situació de rescat, però això ha exigit determinades condicions com modificar les constitucions dels països més afectats, fixant normativament el principi d’estabilitat pressupostària tal i com ho havia fet Alemanya fa un parell d’anys.

Alemanya és la principal potència econòmica de la Unió, el principal motor econòmic d’Europa i el principal puntal del Banc Central Europeu, però els seus contribuents i, per extensió, les seves forces polítiques parlamentàries recelen cada vegada més de finançar els dèficits d’altres països, com ara Grècia i Irlanda que, amb pressions fiscals molt més baixes que la pròpia Alemanya, han mantingut una elevadíssima despesa pública, generant uns dèficits impossibles.

Es tracta d’una reforma que com ha dit el vicepresident del Senat i catedràtic de dret constitucional, Isidre Molas, és necessària i urgent. Davant dels que parlen d’imposició europea, cal recordar que construir Europa amb una organització federal, aquesta Europa que tants beneficis ens ha generat, significa cedir parcel·les de sobirania i com defensava Javier Pérez Royo el passat dia 6 de setembre en el diari El País “La reforma de la Constitució per incloure el principi d’estabilitat pressupostaria i fixar el límit del dèficit de totes les administracions públiques és l’expressió de la voluntat de l’Estat de seguir avançant en el procés de construcció de la Unió Europea...”

Hi ha qui associa la reforma a una marxa enrere de l’estat del benestar. Res més lluny de la realitat. Només unes finances sanejades en el marc d’una economia sòlida poden garantir la prestació dels serveis públics que són garantia de cohesió i de justícia social. No estem parlant de dèficit zero com demanava el PP, estem parlant d’estabilitat a assolir en el marc d’una legislatura, que admet, per tant, un cert endeutament si les circumstàncies ho requereixen i que se n'haurà de quantificar el seu límit mitjançant una llei orgànica. Així mateix, cal abordar una reforma tributària important, perquè és mitjançant una política fiscal progressista com millor garantirem l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

En darrera instància no són admissibles els arguments dels que parlen que la reforma va contra l’autonomia de Catalunya, no només per la legitimitat de les Corts Generals per actuar i legislar per tota Espanya, també perquè davant Europa i els agents que actuen en l’economia globalitzada la imatge de l’economia catalana va lligada totalment a la de l’economia espanyola i si una cau en situació de rescat l’altra també. Així mateix, el sostre de dèficit que es preveu per les autonomies és superior al vigent actualment, pactat en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Finalment, hi ha qui demana un referèndum. És una proposta formalment legítima, però no oportuna en un moment en què és urgent actuar per evitar mals majors, anar a un referèndum en un context de campanya electoral de cara a les eleccions generals, augmentaria les incerteses i, per tant, els riscos , i avui l’interès dels ciutadans catalans i de tota Espanya requereix polítiques que donin estabilitat, confiança i garanties de futur. És l’interès de tots i, especialment, dels sectors més febles de la nostra societat.

Joan Sabaté Borràs
Senador i president del PSC de l'Ebre