Com a conseqüència de la crisi econòmica hi ha una ofensiva a favor de tot allò que pugui representar reduir la despesa pública i també el dèficit públic, posant en el punt de mira la fusió de petits municipis. Un cop més la culpa de la crisi la tindrem aquells que no l'hem provocat. I així, ara s'afirma, des d’una part del món mediàtic i acadèmic, i a partir, entre d’altres, de l’informe dirigit per Albert Solé Ollé, Catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, que la major part dels municipis són inviables econòmicament i administrativament. L'informe proposa aprofitar la crisi per tenir Ajuntaments més grans, concretament de més de 5.000 habitants, argumentant que facilitaria el finançament local. Continua exposant que els Ajuntaments han confiat massa amb els ingressos immobiliaris i que ara el que cal és que l’Estat doni una part de l’IRPF als Ajuntaments grans, per així oferir un finançament estable. Aquests són els motius que porten a aquests sectors a proposar la fusió de municipis petits.
Sincerament, ningú no pot negar que tenim un mal finançament municipal; tots, ajuntaments grans i petits. Aquest fet, conjuntament amb l’assumpció de competències impròpies per part de les administracions locals, són un mal endèmic del nostre país. Ens sembla encertat que ara es plantegi que l’Estat cedeixi una part del IRPF, però pot ser agosarat atenent que el govern del PP actual ens va treure, en anteriors etapes de govern, la recaptació de l’IAE.
Potser, amb tota seguretat, el que caldrà és modificar la llei de Bases de Règim local d’àmbit Espanyol, i contemplar un finançament adequat del món local amb la nova llei de Governs Locals del Govern Català, però pensar que els Ajuntaments no som capaços de gestionar una part de l’IRPF és desconèixer el que significa mancomunar serveis.
Més d’un cop es tendeix a no aprofundir amb la realitat quotidiana. Tot apunta a que no s’hi creu o bé és desconeix el principi de subsidiarietat: el que puguis administrar des de casa no ho facis des de més lluny, doncs és molt més eficaç i eficient.
Una de les despeses més grans que té l’administració, i en les que s’hi fica tothom, és el capítol de personal. Doncs bé, en els municipis petits aquesta despesa és molt baixa. Qui pot assegurar que fusionant ajuntaments aquesta es reduirà encara més? Entre d’altres, en estar-hi molt a sobre, racionalitzem. O bé que el control exhaustiu que fem els petits municipis en la despesa elèctrica, per exemple, que avui dia tots paguem moltíssim, és veurà reduïda quan el control és faci a quilòmetres de distancia? En quins municipis ha estat majoritàriament el boom immobiliari culpable, segons l’estudi, de l’endeutament municipal? Precisament en el municipis petits és on menys n’hi ha hagut.
Els municipis petits mantenim el medi natural viu i fixem la gent al territori i no som culpables en absolut del dèficit públic. Racionalitzem la despesa, entre d’altres, perquè la falta de recursos, ara i abans, ens ha obligat.
Potser el que a la llarga es pretén és que, senzillament, desapareguem. Perquè la solució entenem i hem demostrat que està en mancomunar serveis i no en fusionar municipis.
Francesc J Miró
Alcalde de Godall
Secretari d’Acció Política i Cohesió Territorial PSC.TTEE.
