divendres, 26 d’abril de 2013

Aquesta va pels nostres fills

Article de Francesc Miró, alcalde de Godall i secretari d'Acció Política del PSC de l'Ebre

1 / 2
L’economia espanyola està instal·lada en una espiral en què si no es canvien les polítiques actives d’ocupació no ens en sortirem. Portem gairebé dos anys en què per no elevar l’endeutament la inversió és mínima i la conseqüència és que cada cop estem pitjor. Tots els analistes coincideixen que a pesar d’insistir en reduir el dèficit l’atur continuarà creixent. Els nostres governants no saben o no contesten i el pitjor és que la desconfiança és tan gran que la sensació per a la ciutadania és que ni estan ni se’ls espera.
Divendres passat vaig escoltar una notícia que em va preocupar moltíssim. En un mitjà radiofònic es feia referència a que els premis Nobel d’Economia del 2012 demostraven, amb els números a les mans, que reduint el nivell d’endeutament es podia crear riquesa, llocs de treball. Aquesta teoria, però, s’ha desmuntat per part d’altres economistes, ja que afortunadament han demostrat que estan basades en unes taules d’Excel equivocades. Una posició d’austeritat extrema que xoca directament amb altres corrents que consideren l’endeutament com a eina necessària per crear llocs de treball i riquesa.
El cert és que els EUA estan sortint de la recessió i estan creant llocs de treball invertint, elevant el sostre d’endeutament, mentre que a Europa l’atur augmenta amb una política de contenció de l’endeutament que fa que no se’n surti de cap de les maneres. Els nostres joves, la generació més preparada de tota la història, l’única sortida que tenen per poder treballar és emigrar a Anglaterra o a Alemanya.
A Alemanya, la jugada li surt rodona, sense haver hagut d’invertir ni un sol euro en formar els nostres joves. Ara tindrà gent molt preparada que evidentment substituirà a emigrants d’altres països menys preparats, perquè a Alemanya tampoc no es creen nous llocs de treball. Estan a punt d’entrar en recessió, segons publicava la Vanguardia aquesta setmana mateix citant dades del Bundesbank.
El cercle viciós continua animat pels més grans i poderosos, els que sempre guanyen. O plantem cara, amb el nostre potencial humà que és el que és, o se’ns acaba tot. Fins i tot la dignitat. Tots en som responsables però els que ens governen ara tenen l’obligació de treballar i treballar bé perquè per això la gent els va dipositar la confiança a ells i els hi va treure a uns altres. L’excusa del “i tu més” és immoral.
Aquesta sí que va pels nostres fills, els de tots.