La Llei de la dependència aprovada l’any 2006, ha creat un nou sistema per l’autonomia i l’atenció a la dependència, de caràcter públic, creant-se un nou dret universal i subjectiu. En el seu moment es va fer una campanya de difusió als mitjans de comunicació sobre les ajudes que donaria la llei amb unes expectatives que realment han costat una mica arribar. És una llei que s’ha anat desplegant progressivament i ha estat durant els anys 2008 i 2009 que s'han posat mes mitjans, tan econòmics com personals, per poder donar resposta a les necessitats de la gent amb dependència. És una llei complexa i també ho és el mecanisme per resoldre les sol·licituds (aproximadament un any, això si amb efectes retroactius des de la valoració de la dependència). Es fa d’una manera molt rigorosa, però s’hauria d’agilitar aquest procés perquè fos molt més ràpid en la seva tramitació. Però aquesta llei no nomes s'ha de valorar per les ajudes i serveis a la dependència, sinó també perquè és una llei que crea llocs de treball (centres de dia, residències de la tercera edat, treballadores socials) i, a més, cal tenir en compte la figura del cuidador no professional que és aquell familiar, es pot dir que majoritàriament dones, que tenen cura del pares, sogres, etc, que sempre ho han fet i ara es veu reconegut el seu treball i que fins ara no els havia estat recompensat. I el més important és que aquesta llei permet que se les doni d’alta a la seguretat social, per tant, gaudir del dret de qualsevol treballador a estar donat d’alta i, d’aquesta manera, poder tenir accés a part de les prestacions que dóna el sistema de la seguretat social. Segurament que aquesta llei no ho resol tot, però crec que és una de les llei més importants que s’han aprovat durant els últims anys, dóna drets socials i també laborals.
Maria Beltran
Alcaldessa de Tivenys i diputada provincial pel PSC
