Llistes d'espera inacabables, saturació a les aules, serveis ineficients, copagament de certs serveis, això és el que ens espera. Per què?
L'Estat de Benestar es fonamenta en l'existència d'uns serveis públics de qualitat, universals i accessibles per tal d'atendre amb eficiència i equitat les necessitats de la ciutadania, basat en el principi d'igualtat. Per això, la despesa social destinada al manteniment dels serveis públics és la millor inversió que els governs poden fer per afavorir la sortida de la crisi.
Per un altra banda, els serveis públics constitueixen un dels sectors productius més dinàmics i generadors d'ocupació del país, sent un sector estratègic i d'alt valor afegit de l'economia espanyola i catalana, generador d'igualtat i de cohesió social i que alhora concentra gran part del coneixement del país.
La despesa del nostre país en el sosteniment de l'Estat del Benestar està molt per sota de la mitjana europea. A l'any 2009, Espanya destinava un 25% del PIB, mentre la mitjana de l'Europa dels quinze era del 30,3%, segons dades d'EUROSTAT.
Les decisions que s’estan adoptant en primer terme pel Govern de la Generalitat i posteriorment el Govern Espanyol són completament rebutjables. Retallar la despesa social, reduir prestacions, empitjorar les condicions de treball i destruir ocupació pública posen en risc l'Estat de Benestar, patrimoni de la ciutadania.
Les mesures del Govern de la Generalitat de Catalunya, així com la retallada addicional de 10.000 milions en sanitat i educació aprovada pel Consell de Ministres, suposen un decrement molt important en els serveis que ha de prestar l'Estat als ciutadans en àrees estratègiques, com Sanitat, Educació, Serveis Socials, Atenció a la Dependència, Seguretat Ciutadana, Administració de Justícia, etc.. Aquest és el mateix Govern que aportarà al voltant de 24000 milions d'euros per salvar Bankia i que va aprovar una amnistia fiscal a uns diners que han permès enriquir-se a alguns, sense participar en el funcionament d’aquest serveis públics ara denostats.
L'ensenyament públic ha impulsat l'avanç del nostre país i que respon al dret constitucional a l'educació. La retallada en aquest àmbit suposa un retrocés per sortir de la crisi, massificar les aules, augmentar els ratis d'alumnes, sobrecarregar les hores lectives, reduir l'educació infantil de 0 a 3 anys, incrementar les taxes universitàries, etc..
Aquestes mesures obstaculitzen l'accés a l'educació i suposen a més un greu cost social per a les famílies.
Quant a la sanitat pública, és un dels serveis més valorat pels ciutadans. Les retallades en aquest àmbit suposen el tancament d'ambulatoris, serveis d'urgència nocturns, llits hospitalaris, quiròfans i un increment gairebé exponencial de les llistes d'espera.
Des del PSC entenem que el manteniment de l'Estat del Benestar, l'increment i la millora dels serveis públics, són fonamentals, ja que són fonts d'ocupació qualificada, de desenvolupament econòmic, de prosperitat i cohesió social.
Rebutgem aquests pressupostos i les retallades addicionals en sanitat i educació. Considerem que el Govern està aprofitant la conjuntura actual de crisi com a excusa per imposició del seu model social.
Aquestes mesures no ajuden a sortir de la situació actual, contràriament, incrementen la pèrdua de llocs de treball estable, per temporals i amb salaris baixos. En l'actual context econòmic, social i laboral, el que cal és una revisió dels terminis de compliment de reducció del dèficit, de manera que les retallades i les polítiques d'austeritat no impedeixin el creixement econòmic, que es mantingui una inversió productiva i el manteniment de la despesa que garanteix la protecció social dels ciutadans.
No és una casualitat, doncs. El deteriorament que estant patint els serveis públics, i amb ells l’Estat del Benestar, és la conseqüència de les polítiques neoliberals dutes a terme per els Govern de CiU i del PP. El perquè sembla clar. És un altre model social o algú té dubtes que, per exemple, la Sanitat és un gran negoci?
Jose Manuel Domínguez Lozano
Secretari de Salut del PSC de l'Ebre i primer secretari del PSC de Móra d'Ebre
