El 18
de juny de 2004, ara fa vuit anys, el Consell de Ministres va derogar
el transvasament de l’Ebre mitjançants un Decret Llei. A
les Corts es va convalidar aquest Decret Llei i després es va
tramitar com a Projecte de Llei.
Vaig tenir l’honor de
ser l'única ebrenca que va poder votar la derogació del
transvasament del nostre riu que preveia l’antic PHN. Encara
recordo l'emoció quan vaig apretar el botó del vot, els
aplaudiments dels meus companys de partit, de la gent de la
Plataforma que va venir a Madrid, la foto amb la Ministra Cristina
Narbona, les trucades dels mitjans de comunicació del nostre
territori, les felicitacions de gent de la meva terra, la cara que
van posar companys d’altres partits que van posar en dubte que els
socialistes ho faríem, les pancartes dels Diputats del PP demanant
“agua para todos” i anunciant que quan tornessin a manar
ho tornarien a intentar . . . . i moltes més coses que encara
m’emocionen quan hi penso.
Ara ja no estic al
Congrés, i per tant he tornat al meu lloc de treball, perquè a
pesar del que tothom dóna per cert, els diputats no tenim una paga
vitalícia, ni ens “enxufen” en qualsevol altra administració.
He tornat a la meva professió, la meva vocació. He tornat a
l’escola, a treballar de mestra, perquè l’any 1984 vaig aprovar
una oposició que em permet ocupar una plaça de mestra en una de les
escoles del meu poble.
I va ser precisament a la
meva escola quan, en una conversa amb un grup d’alumnes de sisè,
que vaig tenir abans de ser elegida diputada, em van preguntar com
és que em vaig presentar per anar de diputada a Madrid, i per enèsim
cop, vaig explicar que jo em vaig presentar per culpa de l’aigua.
Fins aleshores, mai no havia militat en cap partit, però l’amenaça
tan gran que suposava per al nostre territori el transvasament del
nostre riu va fer que jo, com milers d’ebrencs i ebrenques,
sortissim al carrer a protestar, a reclamar que no deixessin morir
el Delta, que proclaméssim que LO RIU ÉS VIDA, NO AL
TRANSVASAMENT. En definitiva, ens vam unir per reclamar unànimament
poder conservar el nostre territori per a les generacions futures.
No va ser fàcil. Teníem
al davant un enemic molt fort, el govern central del PP . I no teníem
al nostre costat al govern autonòmic de CIU. Però la nostra gent ho
va aconseguir, un altre cop David va vèncer a Goliat.
Ara han passat vuit anys,
i ens tornem a trobar amb el mateix escenari, encara que alguns
actors han canviat de lloc. Eren transvasistes (ja sigui del nostre
riu o d’algun riu francès, la qüestió era portar aigua d’una
conca a l’altra) i ara ens donen lliçons als que sempre hem estat
al mateix costat.
Millor. Millor sumar que
restar. Som necessaris tots. Tenim davant nostre un pla de conca que
representa la desaparició del nostre Delta . El pla que ha presentat
el PP planteja un cabal entre 3.200 i 3.700 hectòmetres cúbics per
any, quan la Comissió per la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre
va aprovar un cabal entre 7000 i 12000 hectometres cúbics .
Tal com va dir el Senador
Joan Sabaté, és un tema mediambiental no qüestionable, no una
polèmica entre comunitats autònomes. Tornem a estar al davant d’una
agressió al nostre territori i crec que si no estan fent ja les
obres per prendre’ns l’aigua és perquè no tenen diners ni
troben finançament per fer aquells obres faraòniques, de mes de 900
quilometres de tuberies .
Tornen a ser temps per
lluitar, per defensar unes terres que els nostres iaios van fer
productives a partir de fang. Hem d’aconseguir aturar aquesta
agressió.
Tornem a tenir un ebrenc
al Congrés, el diputat Joan Bertomeu, en aquest cas del Partit
Popular, i no voldria deixar passar l'oportunitat sense pregar-li que
no faci com el seu company senador de Lleó, Juan Morano, que va
anunciar que trencaria la disciplina de vot del PP per donar suport
al manteniment dels ajuts al carbó (ell és senador per un territori
eminentment miner ) i al final no ho va fer. Que defensi el nostre
territori, que el Pla de Conca representa la desaparició d’un
Delta que tots ens estimem.
Tal com he dit al
principi, fa vuit anys que ho vam aconseguir. Vam aturar el
transvasament del nostre riu i ara tots junts ho podem tornar a
aconseguir .
Lluïsa Lizàrraga
Presidenta del Consell de Federació
del PSC de l'Ebre i regidora a l'ajuntament d'Amposta
