Durant
els últims anys hem anat assistint a un constant degoteig de males
notícies econòmiques, degoteig que en els darrers mesos s’ha
convertit en un mal son. No només perquè ens afecta com a país
sinó també perquè ens afecta cada vegada més a prop i de forma
més contundent. Molts es van emmirallar en les diferents eleccions
nacionals, autonòmiques i municipals, amb l’esperança que
puguessen aportar canvis positius o almenys provocar un punt
d’inflexió en la tendència seguida per l’economia fins
aleshores. Punt d’inflexió que en compte d’invertir esta
tendència, l’ha aguditzat encara més a pitjor.
L’economia
no n’entén de colors polítics ni de dretes ni d’esquerres,
l’economia al cap i a la fi són números, i com a números que la
composen hi ha una regla que mai ningú hagués hagut d’oblidar: i
és que 2 + 2 = 4. Així de senzill.
En
les altes esferes econòmiques mundials –i això ja ve de lluny–
no s’ha parat de pensar en com trencar aquesta regla: en com fer
que 2 + 2 sumen més que
4. No cal ser cap “gurú” economista per adonar-se’n que la
lògica, el sentit comú sempre tendeix a assegurar que el resultat
d’este sumatori sigui el que ha de ser: 4. Tota la resta acaben
essent especulacions que ens han portat on estem.
La
crisi, m’atreviria a assegurar: sense precedents, per la seva
magnitud i extensió, no ha fet res més que posar en evidència que
tothom, des del primer a l’últim, hem de tornar a posar este
sentit comú, esta lògica, en el nostre fer del dia a dia. Com a
país no podem produir per valor de 10 i gastar per 15. A nivell
domèstic no podem gastar 5, si en guanyem 3; i menys encara, pensar
que això ho podem fer de forma perllongada en el temps, és a dir,
generant un deute, que ara, ens pesa com una llosa damunt de tots
(persones, famílies, ajuntaments, empreses, i el propi país).
Fórmules
màgiques per sortir de la crisi no les hi ha, ni s’han descobert,
ni s’han inventat. Però si que hi ha uns principis, al meu parer,
que serveixen per començar amb el canvi de tendència a positiu. El
primer, és la sinceritat:
saber reconèixer com a individus i com a societat, que, en general,
ens hem equivocat; dit de forma col·loquial, que “hem estirat més
el braç que la màniga”, l’error forma part de la condició
humana. El segon, l’atenció;
hem de ser més llestos del que ho hem estat fins ara per adonar-nos
que a casa ningú vindrà a portar-nos res, ans al contrari, hem de
sortir de casa i buscar on i com podem oferir els nostres productes
i/o serveis, i com aquests reporten els màxims beneficis a les dos
parts: client i proveïdor. Un producte i/o servei, si només aporta
benefici a una de les parts està condemnat al fracàs. I el tercer
és el valor
d'allò nostre,
aixequem el cap i mirem al voltant, hi ha infinitats de coses a posar
en valor i ser eficients en el seu aprofitament. Com impulsar i fer
sostenible el turisme per ensenyar el nostre patrimoni en el sentit
més ampli de la paraula? Com aprofitem els nostres camps i les
badies per produir els millors productes i donar-los a conèixer? Com
investiguem, innovem i millorem els processos productius diàriament
a les nostres empreses? Com eduquem i ensenyem als nostres fills per
a que cada generació sigue més rica intel·lectualment, amb valors
més arrelats (aquests que ara trobem tant a faltar, degut a que la
bonança econòmica ens va fer creure que amb diners s’aconseguia
tot)? Com ens relacionem amb el nostre veí que fins ahir era
competidor, per avui passar a col·laborar i formar equip, per
generar sinèrgies i ser més competitius i eficients els dos a la
vegada.
A
totes estes preguntes i moltes altres semblants, la resposta està
dins de cadascú de natros, no valen “els però... això i els
però... allò...”, valen les propostes, les accions, les passes
endavant, la imaginació, la insistència, la paciència, el
respecte, l’amistat, la col·laboració, l’honestedat, la
lleialtat, la comprensió, l’empatia, ... i sobretot l’esforç.
Si som capaços de reincorporar estos valors en cadascú de natros
dia a dia, podrem sortir reforçats de la crisi, com a individus i
com a
societat. Ajuntem
molts petits gestos individuals i arribarem a grans gestes
col·lectives.
Víctor
Valls Gavaldà
Primer
secretari del PSC de la Sénia
