divendres, 22 de juny del 2012

Vuit anys de la derogació del transvasament



El 18 de juny de 2004, ara fa vuit anys, el Consell de Ministres va derogar el transvasament de l’Ebre mitjançants un Decret Llei. A les Corts es va convalidar aquest Decret Llei i després es va tramitar com a Projecte de Llei.

 Vaig tenir l’honor de ser l'única ebrenca que va poder votar la derogació del transvasament del nostre riu que preveia l’antic PHN. Encara recordo l'emoció quan vaig apretar el botó del vot, els aplaudiments dels meus companys de partit, de la gent de la Plataforma que va venir a Madrid, la foto amb la Ministra Cristina Narbona, les trucades dels mitjans de comunicació del nostre territori, les felicitacions de gent de la meva terra, la cara que van posar companys d’altres partits que van posar en dubte que els socialistes ho faríem, les pancartes dels Diputats del PP demanant “agua para todos” i anunciant que quan tornessin a manar ho tornarien a intentar . . . . i moltes més coses que encara m’emocionen quan hi penso.

Ara ja no estic al Congrés, i per tant he tornat al meu lloc de treball, perquè a pesar del que tothom dóna per cert, els diputats no tenim una paga vitalícia, ni ens “enxufen” en qualsevol altra administració. He tornat a la meva professió, la meva vocació. He tornat a l’escola, a treballar de mestra, perquè l’any 1984 vaig aprovar una oposició que em permet ocupar una plaça de mestra en una de les escoles del meu poble.

I va ser precisament a la meva escola quan, en una conversa amb un grup d’alumnes de sisè, que vaig tenir abans de ser elegida diputada, em van preguntar com és que em vaig presentar per anar de diputada a Madrid, i per enèsim cop, vaig explicar que jo em vaig presentar per culpa de l’aigua. Fins aleshores, mai no havia militat en cap partit, però l’amenaça tan gran que suposava per al nostre territori el transvasament del nostre riu va fer que jo, com milers d’ebrencs i ebrenques, sortissim al carrer a protestar, a reclamar que no deixessin morir el Delta, que proclaméssim que LO RIU ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT. En definitiva, ens vam unir per reclamar unànimament poder conservar el nostre territori per a les generacions futures.

No va ser fàcil. Teníem al davant un enemic molt fort, el govern central del PP . I no teníem al nostre costat al govern autonòmic de CIU. Però la nostra gent ho va aconseguir, un altre cop David va vèncer a Goliat.

Ara han passat vuit anys, i ens tornem a trobar amb el mateix escenari, encara que alguns actors han canviat de lloc. Eren transvasistes (ja sigui del nostre riu o d’algun riu francès, la qüestió era portar aigua d’una conca a l’altra) i ara ens donen lliçons als que sempre hem estat al mateix costat.

Millor. Millor sumar que restar. Som necessaris tots. Tenim davant nostre un pla de conca que representa la desaparició del nostre Delta . El pla que ha presentat el PP planteja un cabal entre 3.200 i 3.700 hectòmetres cúbics per any, quan la Comissió per la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar un cabal entre 7000 i 12000 hectometres cúbics .

Tal com va dir el Senador Joan Sabaté, és un tema mediambiental no qüestionable, no una polèmica entre comunitats autònomes. Tornem a estar al davant d’una agressió al nostre territori i crec que si no estan fent ja les obres per prendre’ns l’aigua és perquè no tenen diners ni troben finançament per fer aquells obres faraòniques, de mes de 900 quilometres de tuberies .

Tornen a ser temps per lluitar, per defensar unes terres que els nostres iaios van fer productives a partir de fang. Hem d’aconseguir aturar aquesta agressió.

Tornem a tenir un ebrenc al Congrés, el diputat Joan Bertomeu, en aquest cas del Partit Popular, i no voldria deixar passar l'oportunitat sense pregar-li que no faci com el seu company senador de Lleó, Juan Morano, que va anunciar que trencaria la disciplina de vot del PP per donar suport al manteniment dels ajuts al carbó (ell és senador per un territori eminentment miner ) i al final no ho va fer. Que defensi el nostre territori, que el Pla de Conca representa la desaparició d’un Delta que tots ens estimem.

Tal com he dit al principi, fa vuit anys que ho vam aconseguir. Vam aturar el transvasament del nostre riu i ara tots junts ho podem tornar a aconseguir .

Lluïsa Lizàrraga
Presidenta del Consell de Federació del PSC de l'Ebre i regidora a l'ajuntament d'Amposta