dimecres, 12 de febrer del 2014

Això calia ara?

Article de Bibiana Porres, regidora socialista a l'Ajuntament i primera secretària del PSC a Sant Jaume en rebuig a la reforma de la Llei de l'Avortament
Això calia ara? Això és el que em pregunto quan sento parlar de la Reforma de la Llei de l’Avortament. La reforma de la Llei que impulsa el govern del PP ens situa 30 anys enrere en els drets de les dones. Les dones ja estem retrocedint prou en drets des que ha començat la crisi, una reforma laboral que afecta a les dones més que als homes, una taxa d’atur més elevada entre la població femenina. Ahir, lamentablement, el PP i diputats del grup de CIU van rebutjar la proposició no de llei presentada pel Grup Socialista al Congrés que demanava la retirada immediata de la reforma de la llei i no continuar amb la seva tramitació.
Mai cap país europeu ha legislat retrocedint en aquest tema. La majoria de països europeus estan demanat al govern de Rajoy que no tiri endavant aquesta reforma. A més quan es reforma una llei, normalment és per millorar-la i per donar més drets a les persones, no per retrocedir i treure drets.
El PP està creant un problema on no n’hi havia, la llei de terminis aprovada el 2010 és similar a l’existent a molts països europeus. S’estava aplicant amb absoluta normalitat. No existia cap clamor social a favor de la seva modificació. A més, amb aquesta llei s’havien reduït el nombre d’avortaments. El fet que la llei et permeti avortar no vol dir que sigui obligatori. Sempre queda a la consciència de cadascú el fet d’exercir aquest dret o no.
Amb aquesta nova llei es retorna a la Llei de supòsits, i a més és redueixen els que ja estaven aprovats el 1985.
Per tant, les dones no podran decidir sobre el seu propi cos. La modificació de la llei deixarà fora de l’avortament legal prop de 100.000 dones. Amb legal s’entén que l’avortament és segur sanitàriament per a les dones que decideixen avortar.
El que sí aconseguirà aquesta llei és dividir les dones d’aquest país en dos grups: les que podran pagar les despeses per avortament lliure i legalment, amb garanties sanitàries a un altre país europeu, i les dones sense recursos econòmics, abocades a la clandestinitat, a la desprotecció jurídica i a posar en risc la seva salut.
A més no té en compte l’opinió dels i les professionals sanitaris. Ja no seran necessàries les proves de diagnòstic prenatal, ja que la detecció d’alguna anomalia fetal no permetrà la interrupció de l’embaràs. Per tant, quan diuen que ajudarà a l’economia, i tant que ajudarà, s’estalviaran totes les proves de diagnòstic prenatal. Per no dir, que el govern del PP continua retallant els ajuts sanitaris i socials que aquest infants necessitaran.
Gallardon no pot justificar aquesta llei amb arguments pressupostaris: és ideologia de dretes, pura i dura. Només acontentarà al seu electorat més retrògrad i a l’Església. Moltes veus dins del seu partit s’hi han mostrat contràries. I l’Església, si vol, que faci campanyes per als seus feligresos i les seves feligreses, però que no imposi la seva ideologia a la resta de la gent.
Europa li ha donat l’esquena a Rajoy en aquest tema, només l’ultraconservador Le Pen li ha fet costat. Mentrestant, a Europa han saltat les alarmes i s’estan mobilitzant contra la llei Gallardón i en suport a les dones del nostre país. Hi ha hagut manifestacions a París, Londres, Amsterdam o Brussel•les, i també a Madrid, amb la mobilització del Tren de la LLibertat. Un grup de cineastes ja estan preparant un pel•lícula sobre el tema. D’aprovar-se aquesta llei, seria la més restrictiva en matèria d’avortament de tota la Unió Europea.
Els gestos arriben des de diferents punts de la Unió Europea. L’actual ministra francesa pels Drets de les Dones Najat Vallaud-Belkacem va enviar una carta a la ministra Ana Mato en què criticava la reforma, fins i tot més d’una desena de polítiques i intel•lectuals signen un document contra la reforma.
Són les dones les que han de decidir si avorten o no, i ho han de fer des de la seva consciència. No els pot condicionar ni la seva economia, ni la legalitat, ni l’entorn social.
Esperem que reflexionin i no tirin avant aquest reforma.