divendres, 14 de febrer del 2014

L’art de no saber governar

Article de Francesc Miró, primer secretari del PSC del Montsià
Sempre s’ha dit que les decisions que prenem avui ens afectaran demà, però amb la rapidesa que passen els esdeveniments aquestes decisions ens afecten de ple en el mateix instant en què s’anuncien. El nostre govern i, els partits que l’aguanten, CiU-ERC, ens porten, com és per tots sabut, a la consulta sobre la independència el proper 9 de novembre. És un camí ple d’incerteses, al que sincerament, ni CiU sap ben bé on ens portarà, d’aquí les contradiccions constants en les seves declaracions: que si avui el portaveu Homs en fa unes, demà el president Artur Mas fa un gir inesperat i, en un altre moment, Duran i Lleida, sintetitza la cosa.
Més enllà de les declaracions personals, les fan també com a governants nostres, i aquí si que m’hi puc posar, perquè crec que tenen l’obligació de fer-les pensant en tothom i la repercussió immediata que això comporta ens arrossega a tots a un precipici immediat, el del dia a dia. Aquesta manera de fer les coses no és la que se suposa d’un bon estadista, ans al contrari aquest enfrontament constant entre Madrid i Barcelona fa que no hagin pogut pactar la reforma de l’administració local, cosa que sí han fet altres autonomies i, que tant ens perjudica. O bé el fons de liquiditat autonòmic per tal de poder pagar als Ajuntaments i proveïdors i, tantes i tantes coses que requereixen de diplomàcia i no d’un enfrontament constant. I mentrestant, els municipis ens quedem sols mentre aixequem la veu contra les retallades que afecten a les persones; contra la pèrdua de serveis, com és ara el cas del tancament de les oficines de Catalunya Caixa a vuit pobles de les Terres de l’Ebre, i els atacs a l’autonomia local que representen les reformes de l’administració dels governs del PP i CiU.
D’altra banda, CiU i ERC s’emboliquen amb la bandera, que no amb la senyera -que per sort és de tots-, i amb aquesta excusa ens estan estrangulant amb uns pressupost de la Generalitat que per a les Terres de l’Ebre són els pitjors de la història, tot i que el pes dels polítics d’ERC del territori és dels més importants, i tot per pactar una data cap a la consulta. O sigui, no estan governant i incapaços de gestionar la crisi en què estem immersos, ho tapen tot amb el procés sobiranista. A veure si s’acabarà la crisi algun dia i nosaltres que sempre hem estat els capdavanters de l’economia estarem pitjor que els altres i mirant cap un altre costat. Això si la culpa no la tindrem nosaltres, a l’estil “l’armada invencible”, hauran estat els elementos o sigui Madrid.