divendres, 27 d’abril del 2012

A les llars d’infants cal jugar, però no es pot jugar amb la seva existència



A les llars d’infants cal jugar, però no es pot jugar amb la seva existència. Ni tampoc amb els seus recursos, tan humans com materials, ni tampoc frivolitzar sobre les subvencions que rebran, ja que està en joc el paper social de l’educació. 

Aquest curs les llars reben per cada plaça 200 € menys. Ara la proposta des del govern de Convergència és retallar un 600€ més, que s’afegirien als ja retallats, i que en total sumarien 800€ menys per cada nen o nena d’una llar, sigui aquesta de titularitat municipal o privada.

La meva pregunta és: qui podrà assumir aquesta retallada? Si mirem la situació econòmica de l’administració local pocs ajuntaments poden costejar aquest increment de costos del servei que recau sobre els seus pressupostos. Si és una empresa privada, tampoc no podrà assumir l’increment de 800€ de despesa per plaça. Per tant, un cop més aquesta retallada recau sobre les famílies catalanes, de la mateixa manera que han recaigut altres increments de la despesa, com la de salut, increment de retenció de l’IRPF o la sisena hora en l’ensenyament a l’etapa de Primària.

Allò que li voldria preguntar al Sr. Mas és: abans de retallar en educació i serveis, no es poden fer altres accions per evitar aquests fets? 

Suprimir l’impost de successions dels que més tenen, ara en aquests moments, va ser oportú? I per a qui? Podríem saber qui s’ha beneficiat d’aquesta supressió? Per contra, incrementar les despeses de la major part de les famílies de Catalunya en educació, és el millor? 

Com es pot anar a inaugurar una llar d’infants i anunciar que el servei està penjant d’un fil?
Crec que són aquests fets els que no es poden ni compartir, ni donar-hi suport, perquè no hi ha una equitat en la racionalització de la despesa ni tampoc es veu una coherència en els fets ni en les actituds. No podem permetre que el govern de Convergència es renti les mans com si res passés en serveis primordials, en aquest cas educatius.

L’educació és un tresor en totes les etapes que contempla la Llei Educativa Catalana, i no el podem deixar perdre. 

Davant la crisi, davant aquest moment tan difícil, no tot s'hi val. Cal que els nostres menuts i menudes juguin a les llars d’infants dels seus pobles i dels seus barris, però no deixem que ningú jugui amb aquest servei.

Consol Cordero
Secretària d’Educació de la Federació del PSC de les Terres de l’Ebre